Fa uns dies vaig haver d’anar a declarar com a testimoni a un jutjat. La veritat és que era la tercera vegada que hi anava: les dues anteriors s’havia suspès l’acte per diverses raons amb la conseqüent pèrdua de temps que això em va suposar, ja que el jutjat en qüestió és a més de trenta kilòmetres de Barcelona.

Parlant-ho amb els advocats, em van comentar que aquestes coses son el pa nostres de cada dia; que la justícia en el nostre país continua funcionant com a l’època de Napoleó; o potser encara pitjor. Vam comentar totes les gresques que s’han donat recentment: la vaga de funcionaris, el jutge que no empresona a un pederasta condemnat, la jutgessa que es nega reiteradament a inscriure matrimonis del mateix sexe, el jutge jutjat per prevaricació arran del cas Marbella, etc.

Una de les coses en les que vam estar d’acord, va ser que en aquesta llarga campanya electoral, ningú havia parlat per a res del funcionament d’aquesta institució que hauria de ser un dels pilars del nostre sistema polític. I no em refereixo només als primers espases (Rajoy i Zapatero), si no a tot el conjunt de candidats i partits de tots els colors. Que deuen tenir aquests senyors (els jutges) per aconseguir que ningú es fiqui en la seva feina?

Aquesta xerrada la vam tenir mentre esperàvem a sa senyoria, que ens va rebre amb més de mitja hora de retràs sobre la citació. Jo, que naturalment no estic gaire acostumat a anar per despatxos judicials, estava que se’m enduien els dimonis. Els advocats em van dir que m’hi posés tranquil, que les coses funcionen així. Un d’ells em va explicar una anècdota que em va posar els pels de punta.

Resulta que feia uns anys i aprofitant un pont, la seva dona i els seus germans van voler celebrar les noces d’or dels seus pares, els sogres del advocat. El cas és que van contractar un creuer per anar amb el matrimoni, els fills i les parelles dels fills, una setmana pel Mediterrani. Sortien i tornaven des de Venècia. La tornada era prevista per un dilluns: arribaven a Venècia al matí i, amb avió, tornaven a Barcelona, a on arribarien passat migdia. Quan ja tenien tots els bitllets comprats, rep una notificació que aquell dilluns tenia un judici oral (era una causa penal per delicte fiscal). Després de presentar diversos escrits al jutjat sol·licitant l’ajornament i que li van ser denegats, va demanar una entrevista personal amb el jutge per insistir en la seva sol·licitud. El jutge en persona es va negar en rodó a accedir a l’ajornament. El advocat, va aconseguir un bitllet d’avió pel diumenge des de no sé on, per tal de poder estar el dilluns a la sala. Però el dilluns, quan va arribar al jutjat, els funcionaris li van comunicar que el judici s’havia suspès. Aguantant-se com va poder la mala llet, va preguntar el motiu de la suspensió. Resulta que el divendres anterior, l’advocat de l’Estat, en representació de l’acusació, havia sol·licitat l’ajornament per no se sap quins motius i el jutge l’havia concedit.

És incomprensible com, havent-hi altres institucions com Hisenda Pública o la Seguretat Social que s’han modificat tant profundament en els darrers anys amb l’ajuda de les tecnologies de informació, encara tinguem aquesta institució, tant important per al bon funcionament de la nostra societat, en l’estat en el que es troba i amb caciquismes de tota mena i espècie. I el nostre ministre de justícia en funcions, ara s’apuntarà un tanto dient que ha solucionat el problema de la vaga. Això sí, donant als vaguistes gairebé tot el que demanaven (190 euros al mes, enlloc dels 200 que demanaven). I no ho hagués pogut fer el primer dia de la vaga?

I dels jutges que es pot dir? No gran cosa, la veritat. Que podem esperar de uns senyors que, per guanyar unes oposicions, es tanquen durant anys a casa seva, memoritzant lleis, articles i jurisprudència, totalment aïllats del mon? Doncs això, que continuïn aïllats quan imparteixen justícia, com diuen ells. Jo em pregunto si no seria millor tenir algun ordinador amb un programari potent que apliqués la legislació als fets, de forma automàtica. En definitiva, seria igual d’extraterrestre que el propi jutge. I potser s’equivocaria menys.