Les xerrades que mantenen el doctor Hohenegg i Max Aue en diversos llocs de la novel.la, son força interessants i potser algun dia els hi dediqui un post. Avui només os vull parlar d’un troset breu que he descobert, tot buscant informació dels personatges que apareixen al llibre.

A la pàgina 259, quan estan compartint una ampolla de conyac matarrates en algun lloc perdut del Caucas, mantenen un diàleg que el doctor condueix pels camins del cinisme i la ironia:

– ¿Así que cuál es la cosa más atroz que ha visto usted?

[Hohenegg] Movió la mano:

– ¡El hombre, por supuesto!

[Aquí el doctor parla una mica d’anatomia i de les ferides de guerra]

– Desde luego que todavía se nos mueren demasiados individuos. La medicina militar ha progresado desde 1812, pero también los medios de hacer carnicerías. Siempre vamos por detrás. Pero, poco a poco, nos vamos perfeccionando porque, desde luego, Gatling hizo más por la cirujía moderna que Dupuytren.

I aquí està la ironia amagada: Mentre Gatling era un enginyer constructor d’armes de foc, Dupuytren era un anatomista i cirurgià que va treballar amb els ferits de la Grande Armée de Napoleó.

No crec que ni tant sols als anys 40, quan parlen els dos interlocutors, fossin ja recordats, però Littell ens els col.loca enmig del diàleg, com la cosa més natural del món.

Littell ha manegat una quantitat ingent d’informació; no és d’estranyar que trigués cinc anys en escriure la novel.la. I, és clar, tota aquesta informació acaba sortint en algun lloc del llibre. Encara que sigui en forma d’una ironia que, pel comú dels lectors és pràcticament inaccessible.

I si em dieu que vosaltres sabíeu qui eren Gatling i Dupuytren, no m’ho creure.