Postal Tero 

Feu click a la imatge per veure-la més gran.

Aquesta postal va ser impresa -suposo que per la C.N.T.- en els dies posteriors al assassinat. De fet, és l’única foto que tinc del meu besoncle: al 1919 la passió per la fotografia només era un luxe al abast de pocs.

La va reproduir en Huertas Clavería en el seu llibre “Mites i gent de Barcelona”. Explica que li va donar (o deixar) el meu oncle segon, Camil, el fill més petit del Tero, mort ja fa molts anys.

Ja no queda gairebé ningú de la família que el conegués; fa tants anys. Només la meva tieta Teresina que devia tenir 5 o 6 anys. Va ser precisament d’ella que vaig sentir a parlar-ne. La meva mare era més menuda i potser ni el va arribar a conèixer.

La meva tieta recordava -coses de nanos- que el seu pare -el meu avi Rafel- havia hagut d’anar força vegades a la model a portar-li coses al Tero. Els dos anys anteriors al seu assassinat, el Tero va estar sotmès al Jutjat Especial de Vagues, i el seu titular -D. Gervasio Cruces- es veu que era amic d’empresonar la gent, encara que fos per pocs dies i encara que després resultés absolta, com va ser el cas del meu besoncle. Eren temps en que les garanties constitucionals es suspenien amb un simple decret del ministre del interior.

Si os hi fixeu, veureu que el dibuix abaix és contradictori amb el que diu la postal, perquè en “Burgos” -del qui no en conec res- va ser assassinat pels “gloriosos” militars i el Tero per la “orda polciaca”, mentre que al dibuix, el cotxe està retolat clarament amb “Fomento Trabajo”, la més important patronal catalana. També veure-ho que li estant donant ganivetades, quan en realitat el van matar a trets. Potser el dibuix fa referència a l’altre infortunat, en Burgos, del qui si algú en sap alguna cosa li agrairia que me la fes saber.

En Huertas Clavería (que ara fa un any més o menys que també va morir) diu que el conductor del vehicle era un membre de la família Elizalde (agarrate!). Alguna cosa de certa hi deu haver, perquè si os fixeu en la descripció del cotxe que fa en Casal Gómez, havia de ser un cotxe que fes patxoca, es a dir, un cotxe de ric.