Llegeixo amb horror els crims de l’illa de Jersey que són objecte d’investigació.http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Aislados/hospicio/terror/elpepusoc/20080302elpepisoc_4/Tes.

Conec el lloc. Hi he estat un parell de cops i no pas per turisme. Jersey és una illa, una mica més gran que Formentera, però en la que hi viuen unes 85.000 persones. La veritat és que no sembla que hi hagi tanta gent. L’aspecte de Saint Helier, la capital, és d’una agradable ciutat petita campagnard, amb l’única excepció d’uns quants hotels grans, que no gegantins. La gent és amable, fins i tot massa, i la gent més gran parla un “francès” incomprensible. I li dic francès al que parlen perquè ho sembla per l’entonació, però no perquè sigui possible d’entendre.

L’illa té un regim fiscal força beneficiós per les companyies constituïdes allí i, es clar, n’existeixen unes 30.000. Totes elles propietat de britànics o europeus, que d’aquesta forma optimitzen els impostos a pagar. Aconseguir-ho només té una pega: cal fer alguna activitat a l’illa; i l’activitat que fan a l’illa aquestes 30.000 empreses és una convenció. Per aquest motiu hi han tants hotels i tanta gent a una illa que, com ja he dit, és una mica més gran que Formentera. I també per aquest motiu hi vaig haver d’anar en dues ocasions.

L’empresa per a la que treballava aleshores era un trust constituït a Jersey i, un cop a l’any, amb qualsevol pretexte, la companyia ens citava a un grup d’empleats allà per parlar del model standard de la matèria o de l’aparellament de les foques. El tema era el de menys, la qüestió era reunir una vintena de persones, fer un parell de sessions de treball i convidar el Bailiff (no sé ben bé si és el president del parlament o el cap del govern de l’illa) que, invariablement, clausurava l’acte amb una xerradeta en la que ens explicava amb molta serietat, que l’illa és una illa britànica, però que no forma part del Regne Unit i que tampoc es una colònia. Ja m’explicareu com es menja això?

Des de l’illa es veu la costa francesa; per això els habitants parlen l’idioma que os he dit i porten cognoms francesos com Marquand, Pollard, etc. I això os ho puc confirmar perquè com que l’hotel on estàvem era aprop del cementiri, l’única activitat que vaig poder fer amb els meus col.legues italià i francès, va se donar un tomb per allà. El lloc era molt agradable; ja sabeu com són els cementiris rurals: bones vistes, arbres i gespa ben cuidada. Tots els cognoms dels panteons eren francesos sense excepció.

És clar que els meus col.legues i jo, érem els paries de la reunió. Per això passejàvem pel cementiri. De fet, tots tres vam estar d’acord en que allò era un incordi: per una reunió de dues hores que no tenia interès de cap mena, havíem perdut dos dies sencers: vols des d’els nostres llocs fins a Londres o París, avioneta (amb la que et donaven una manilla perquè ajudessis la rotació de les hèlices) fins a Jersey i taxi fins als afores de St. Helier; tot per a tenir com a única distracció un passeig pel cementiri local. Vés a saber que coi devien fer mentrestant els capitosts?

I avui, al llegir la notícia, he pensat si no seria la resposta a la meva pregunta d’aleshores. Com és possible que un ciutat de 25.000 habitants tingui 30.000 empreses registrades que, totes elles, fan una convenció d’aquesta mena al any, i continuí tenint tot l’aspecte rural i provincià com té St. Helier?

Potser perquè existien distraccions igual de secretes que la llista de les 30.000 companyies registrades a l’illa o els noms dels clients de la vintena de bancs que hi operen. La justificació, segons l’article, de que tot això hagi sortit a la llum és que els caps de la policia i del departament de protecció del menors no són de l’illa. Això voldria dir que els abusos sexuals i la pederàstia s’haurien estat cometent amb el coneixement de les autoritats locals, que havien de fer la vista gruixuda per no perjudicar el negoci principal. I tot això a uns pocs kilòmetres de les costes franceses; no fa falta anar-ho a trobar a Tailàndia o altres llocs remots.

Ara em resulta perfectament comprensible que el Bailiff insistís tant en que no érem al Regne Unit ni a una colònia!! Visca el fet diferencial!! Vostès posin aquí les seves empreses, paguin els seus impostos i vinguin de tant en tant, i nosaltres els hi garantim que tindran distracció, que els impostos seran mínims i que mantindrem en secret ambdues coses.

Com es possible que la Comunitat Econòmica Europea mantingui una relació de privilegi amb aquesta cosa que no és el Regne Unit però que tampoc és una colònia britànica?

I no os vull parlar de Liechtenstein, que darrerament també està sortint molt a la premsa, i que és un cas molt semblant (encara que, com que està al continent, s’hi pot anar amb cotxe).