Avui he estat buscant un llibre per casa. Estic segur que el tinc, però no l’he trobat. A casa, com segurament os haurà passat a molts de vosaltres, hem anat afeixin estànteries a mesura que els llibre no ens hi cabien en les que teníem. Resultat: tenim llibres a un moble al rebedor, a un altre al passadís, estànteries a l’habitació nostra i de la meva filla i, clar, al despatx (què és on n’hi ha més). Ah, em descuidava, al quarto de la planxa i al menjador també en tenim uns quants.

En principi estan organitzats per categòries, però avui he vist uns diàlegs de Plató entre Vázquez Montalbán i Martín Gaite; que ja hem direu a mi què poden tenir a veure. També he descobert que Eduardo Mendoza està al despatx, al passadís, a la nostra habitació, al menjador i al quarto de la planxa. No sé com coi han anat a parar a aquests llocs! Afortunadament, no n’he vist cap de repetit. Del Mendoza, vull dir.

Així no és pot viure. Es pot? Adoro l’organització de les biblioteques públiques. I sobre tot, ara, que pots consultar els catàlegs des d’un ordinador i a casa teva, si vols. Encara hi han biblioteques que no tenen tot el catàleg informatitzat, però. Qui no recorda els calaixets de fusta, amb totes les fitxes ordenades, amb el seu foradet a la part inferior per inserir-les en el ferro que corria de dalt a baix del calaixet? A on deuen haver anat a parar aquests mobles?

Si teniu ocassió, os aconsello que aneu a la Biblioteca que hi ha al Pabelló de la República (està per allà les pistes de tenis del Montbau). Encara tenen un d’aquests mobles; molt ben organitzat. Tenen el seu Thesaurus imprés en una trentena de folis, per categories, i també tenen el repertori alfabetic d’autors i de títols. Una Base de Dades de fusta. Amb tres camps indexats: cada grup de calaixos és un índex. El moble és modern i aixó em va extranyar. Si la biblioteca es va traslladar allà després de 1992 (el Pabelló és una reconstrucció del que va fer Josep María Sert per a la Expo de Paris de 1936; o potser 1937?) com és que van encarregar un moble d’aquesta mena en lloc d’informatitzar el catàleg?

De totes maneres, els millors catàlegs antics els trobareu al Fons Antic de la Biblioteca de la UB i a la Biblioteca de la Reial Acàdemia de Ciéncies i Arts de Barcelona. Encara que haureu d’anar-hi ràpid perque estan acabant el procés d’informatització i no sé quan de temps més hi duraràn. Espero que els bibliotecaris en tinguin bona cura i els conservin. Aquests no estàn en calaixets (es veu que tenien més calers) sino que les fitxes estan enquadernades en unes tapes dures de fusta folrada i amb dos visos fent de pasador. Un luxe!

Aixó del catàlegs antics és ben curiòs. A una biblioteca universitaria, de la que no diré el nom però què és fora d’Espanya, tenen la fitxa d’una tesi doctoral que és va llegir el segle XVIII en aquella universitat. A la fitxa estan curosament anotades totes les vegades que el llibre va ser consultat, amb la data i el nom del sol.licitant fins a finals del segle XIX (tipicament alemany). Però la tesi doctoral ha desaparegut!!! No hi és a la bilioteca. Qué ha de fer el bibliotecari? Dirigir-se als hereus del darrer sol.licitant (de 1886) perqué els hi retorni el llibre?

Alguna importància debia tenir la tesi, perquè un dels sol.licitants va ser el propi Gauss, que no era cap ximple. I no dic res més perque al final acabareu endevinant de quina biblioteca es tracta.

Malgrat tot, no penso fer res respecte l’ordre dels meus llibres a casa meva. Potser és que m’agrada l’estructura de laberint per a una biblioteca (aixó em sona massa a Umberto Eco, potser sigui fins i tot pedant) o potser espero, secretament i quan arribi a certa edat, començar a cremar un per un, tots i cadascún dels llibres que tinc (i aixó sona a Vázquez Montalbán). I, en aquest darrer cas, per quin autor començaria?