Pensava estar uns quants dies sense escriure per aquí (tinc força feina), però el diari d’avui m’obliga a fer un petit comentari. http://www.elpais.com/articulo/reportajes/respuesta/evitaba/muerte/elpepusocdmg/20080210elpdmgrep_1/Tes

Un honorable professor de matemàtiques (a ón pot conduïr l’excés d’abstracció?) conegut com Duch (podria ser el meu veï), de nom Kang Kek Ieu i de nacionalitat camboïana, concedeix una entrevista a un periodista (Valerio Pellizzari). Els seus mérits per a aquest honor, son el haver exterminat a uns 17.000 intel.lectuals camboïans durant el govern dels kmer vermells a la segona meïtat dels 70’s.

És un Max de carn i ossos. Amb la diferéncia que aquest segurament pagarà pels seus crims, ja que està detingut por la ONU en espera de judici.

De totes maneres, el Sr. Ieu (no confondre amb Herr Aue) mostra un cert grau de penediment. Bé, potser penediment no sigui exacte. És més aviat un cert grau de reconeixement de que el que va fer no està bé. Però, fet està. I, a més, intenta justificar el seu procedir dient-nos que el règim tenia segrestada la seva familia i que ell ja havia dir que no li convencien els métodes de l’oficina 13 i de l’escola Tuol Sleng (els centres de tortura i extermini que va dirigir). Herr Aue no es permet cap d’aquestes “debilitats”.

Trenta anys després d’acabada la Guerra Mundial es torna a repetir la tragedia. En aquella ocassió no es va arribar a jutjar a tots els responsables. Ara potser si (o no? no ho sabem del cert). El que no sabem, és si en aquella ocassió vam deixar passar certes foteses perque, a fi de comptes, es tractava de europeus civilitzats; i ara no ho fem perque son asiàtics incults. Fins a aquest punt podria arribar el nostre grau d’etnocentrisme.

I, el que es més preocupant, encara no tenim cap sistema que eviti la repetició de la tragedia. Que lluny que estem encara de La Pau Perpetua (Kant dixit) !!

P.S.

Camden Market R.I.P. Quina llàstima!