Si en voleu escoltar algun trocet (em sembla que val la pena): http://www.youtube.com/watch?v=9CZ7WTu3gFs , és una grabaciò bastant infame, però …

Aquesta és millor (però només es veu el ballet i no l’orquestra): http://www.youtube.com/watch?v=0-ni8XUOqdM

Aquesta setmana passada, vaig anar a un concert. Una de les peces que van interpretar va ser Les Noces d’Stravinski. No l’havia sentit mai, ni tan sols n’havia sentit parlar. La música d’Stravinski m’agrada; particularment L’Ocell de Foc. Però l’impacte que em va produir Les Noces va ser incomparable. És una peça més curta, es clar (uns 25 minuts), peró d’una claredat tremenda. Com quasi sempre, Stravinski treballa amb melodies populars russes, força atractives d’altra banda. Però el que fa definitivament diferent Les Noces és l’orquestració.

He buscat per les meves enciclopedies a veure si podia saber alguna cosa més d’aquesta peça. En una d’elles es comentava el fet de que, malgrat haver estat composta el 1917, Stravinski no li va donar la seva forma final fins el 1923. Sis anys per a fer l’orquestració! Encara que Stravinski també es va dedicar a altres coses en aquests temps, no deixa de ser un periòde molt llarg. Pel que sembla, Stravinski va pensar en diferents composicions d’orquestra fins a arribar a la solució final: quatre pianos i percussió. Res més! Impressionant! I, a més, m’atreviria a dir que els quatre pianos son tractats com si fossin també instruments de percussió.

Es clar que no es una peça fàcil d’interpretar: calen quatre pianistes, un nodrit grup de percussionistes, soprano, mezzo, tenor, baix i un cor mixte important. Una formació gens usual. De fet, l’obra va ser composta com a ballet, i està dedicada a Dhiaguilev, però em sembla que és millor escoltar-la sense que et destorbin els ballarins. Ja em perdonareu els amants de la dança, però sempre ha estat un art que no m’ha cridat gaire l’atenció. Qüestió de gustos …

La vivacitat de la música és captivadora i segur que trobareu ressonàncies de Carl Orff, de Bernstein, potser de John Adams … És curiós: quins son els elements formals que es troben sota la música, que fan que obres d’una tradició tan diferent com les de Bernstein i Stravinski, evoquin les mateixes ressonàncies?

Segons el programa de mà i el que he llegit, l’obra preten descriure els rites matrimonials dels camperols russos. Però això és el de menys; a més, no entenc ni faba de rus. Només cal deixar-se portar pel fraseig, a vegades molt dificultós per la concentració de sil.labes en una sola nota, i per la força de la música instrumental, amb els forts stacattos de piano, per sentir-se transportat a un mon irreal, en el que el sò colpeja les meninges i et buida el cervell de qualsevol altra contingut. Poques peces consegueixen aquest efecte; i, a més, sense perdre aquesta virtut en els 25 minuts que dura l’obra.

Quan vaig sortir, les notes em van seguir repicant al cap com martells, una bona estona.

Una petita joia imprescindible. Caldrà buscar alguna grabaciò per tenir-la a casa.