Avui és el meu aniversari. Un any més o un any menys? Potser arribats a aquest punt, és un any menys. Tampoc em preocupa, no vull viure eternament. Seria lamentable: m’imagineu amb dos-cents anys? Quina piltrafa! (Apuntar a l’agenda: tornar a rellegir això dins de vint anys).

Al menys, jo no tinc Erínies (Euménides, Benevoles) que em persegueixin. No les tinc? (He d’apuntar aquesta pregunta a la meva agenda, cal reflexionar-hi, però no avui).

Quants en deu haver fet en Max? 95? Deu ser viu? La mare d’Irène Némirovsky va morir als 102 anys. Podien haver estat amants. (Agenda: on vivien en Max i la mare de l’Irène?).

He de fer la llista dels amics i familiars que espero que em truquin. (Esborrar de l’agenda els amics de la llista que no m’hagin trucat; els familiars, no; no deixaran de ser-ho encara que no m’hagin trucat).  

I encara tant per (re)-llegir. (Apuntar a l’agenda: Amerika, Guerra i Pau, Suite francesa, profunditzar en el Boris Abramovich Rozenfel’d, …    en Descartes també?).  

El dilluns he de tornar dos llibres a la biblioteca. (Agenda: demanar pròrroga, segur que no els haurà demanat ningú, son tant raros!!).

L’agenda em diu que demà es cap de setmana. Ho celebrarem. L’aniversari, vull dir. (Pot mentir una agenda?).

L’agenda per la propera setmana es difícil: feines desestructurades. I encara no tinc les biografies de Friedrich Gottlob Hanke i Friedrich Daniel Behn. Quines preocupacions més absurdes!! Potser en Max sabia qui eren. No ho crec: era jurista. Que pot saber de matemàtiques un jurista?

P.S.

Les agendes mesuren el temps? El temps mesura la vida? No serà més aviat que la vida mesura el temps? …