POST SCRIPTUM (3 d’abril de 2008)

Després d’haver escrit aquest primer post (han pasat 73 dies), el bloc (o s’ha de dir blog?) ha anat evolucionant i he començat a ficar-hi altres coses. Al menú “ETIQUETES” teniu els temes bàsics sobre els que he escrit. Vosaltres mateixos …

De totes maneres, os deixo a continuació el escrit original que va provocar la meva entrada a la blogosfera (o s’ha de dir catosfera?).

 EL POST ORIGINAL:

Hola a tothom:

Ahir vaig acabar de llegir “Les Benévoles” de Jonathan Littell. Ha sigut una novela que m’ha produit un impacte brutal. La veritat es que me la he empasat amb molt poc temps i hauré de rellegir-la.

Començo aquest blog (amb el nick de Max Aue, el protagonista) amb l’intenció de debatir aspectes de la novela que puguin ser d’interés. Espero doncs, les vostres aportacions; tant dels que l’heu llegit com dels qui no, perqué, en definitiva, parlare’m de la vida i de la ética que la condueix, dels valors i de les fobies, de les pasions i de les desesperances.

Os proposo començar parlant del títol: “Les bienveillantes” ès la traducció francesa del títol de la tragedia d’Èsquil Eumenides, en la que Orestes, perseguit per les Erinies embogeig. Les Erinies son divinitats nascudes de la terra, regada per la sang de les ferides d’Urà quan va ser mutilat per Cronos. La seva ocupació es la venjança dels crims, sobre tot dels familiars (actualment, podrien ser les deeses de la violencia de génere). Son tres: Alecte, Tisífone i Mégera. La iconografia les representa com tres dones negres alades amb serps enroscades al cap. Èsquil, les anomena Eumenides (bondadoses) en la seva tragedia i d’aqui el títol de la obra. En altres mites se les anomena també Semnai (venerables) i a Roma se les coneix com Furies. La mitologia grega les coloca intevenint en diverses legendes de criminals coneguts alentant les venjances o, directament, provocant la desgracia del criminal. Per exemple: causen la desgracia d’Agamenó per sacrificar a Ifigenia, impulsen a Clitemnestra a matar al seu marit, i, com, ja he dit, persegueixen a Orestes per haver matat Egist, l’amant de la seva mare. A la tragedia d’Ésquil, en haver estat absolt Orestes per l’Areópag, el poble aclama a les Erinies amb el nom de Eumenides (bondadoses, benevolents, benévoles, …) per evitar les seves ires i, aleshores, Orestes li dedica un altar a Atenea, per haver-lo absolt amb el seu vot decisiu.

Fins aqui la mitologia. A la novela de Littell, el nom de Benévoles només apareix un cop: a la última línea! “Las Benévolas habían dado con mi rastro” (pág 979). (Ho sento, l’he llegit en castellà. Potser hauria d’haver-lo llegit en francés directament, el conec prou com per fer-ho, pero em va fer mandra). Naturalment, aixó dona peu a planteixar qualsevol interpretació. Els comentaris que he vist per algun altre blog, insinuen la posibilitat de que s’estigui referint als policies Clemens i Weser que l’estan perseguint per l’assassinat de la seva mare i el seu padrastre. Podria ser. De totes maneres no sembla encaixar gaire perque, en definitiva, els policies ja no li poden fer cap mal (son tots dos morts) encara que l’hagin estar acosant durant els darrers messos.

La meva interpretació ès més general. Les Eumenides començan a perseguir-lo en el mateix moment en que acaba la novela i el perseguiran tots els seus anys de burgés francés fabricant d’encaixos, bon pare de familia i diligent administrador. Son les Eumenides les que l’impulsen a escriure el llibre! Max Aue, que ens diu al començament que escriu tot aixó amb total despreocupació (“para pasar el rato” pag. 13), ens està mentint! Les Benévoles l’han estat perseguint aquests trenta o quaranta anys i, només per aixó, s’ha decidit a escriure, de la mateixa manera que Orestes es decideix a aixecar-li un altar a Atenea.

Ja ho se. La pregunta que es planteixa a continuació ès: qui ha estat la Atenea que ha absolt a Max Aue? El temps?

No em negareu que ès una interpretació arriscada.

No intenteu preguntar-li a Jonathan Littell. No concedeix entrevistes. I les poques que hi han, no son gens aclaridores. A més, com deia Margaret Atwood: “Interessar-se per un escriptor perque t’agrada el seu llibre, es el mateix que interessar-se pel ànecs perque t’agrada el foie gras”.