Amb aquesta calor que està fent, he decidit substituir la meva imatge de capçalera (la pipa dadaista) per aquest dibuix d’un paisatge semi desèrtic. Segur que no sabeu qui és l’autor del quadre!
Estic llegint un llibre curiós: Mathematicians under the nazis. L’autor és un reconegut matemàtic britànic, Sanford L. Segal, professor de la Universitat de Rochester que té en el seu haver, una important contribució a l’anàlisi complexe, publicada fa uns trenta anys.
El professor Segal, en la seva madures, sembla haver canviat l’orientació i ara es dedica als estudis històrics. I això és d’agrair, perquè difícilment poden fer història de les matemàtiques els historiadors. I com que la majoria de matemàtics no tenen cap interés per la història…
El professor Segal ha fet una recerca intensiva en els arxius del III Reich i de les universitats alemanyes per a trobar cartes personals, informes burocràtics, nomenaments, ascensos en l’escalafó i moltes altres menes de documents, per a fer-nos un retaule del que va ser l’evolució corporativa dels matemàtics alemanys en els anys de govern nazi. Podeu llegir el primer capítol del llibre aquí (només són tretze pàgines i és l’introducció).
El llibre està farcit d’anecdotari, de misèries i grandeses d’uns personatges (uns coneguts, d’altres no gaire) que, com tothom, van haver d’adaptar-se a una situació política extrema, però que van reaccionar de forma molt diversa enfront d’ella. Ja vaig parlar fa temps en aquest blog del senyor Bieberbach (que va fer més o menys el mateix que Heidegger quan van expulsar Husserl de la universitat per jueu), però també va haver-hi d’altres matemàtics (inclús conservadors) que van tenir diferents actituds amb l’antisemitisme.
Nazis "protegint" l'entrada de la Universitat de l'atac dels jueus
De totes formes, pel que explica l’autor, sembla que els comportaments més generalitzats van ser del tipus Max Aue: deixar-se endur pel corrent. Sobre tot si això significava pujar en l’escalafó: només de la Universitat de Goettingen (capital mundial de les matemàtiques durant bona part del segle XIX i començaments del XX) van ser expulsats per jueus o comunistes onze professors. Això deixava moltes places vacants per als qui volien obtenir una càtedra o una permanència.
Quan l’acabi de llegir, segur que podré tenir algunes coses interessants per explicar.
9 comments
Comments feed for this article
Juliol 16, 2009 a 11:06 am
jaumeduran
Tú ho has dit: si d’altres intel·lectuals van ser capaços d’actuar diferent en una situació políticament extrema, per a mi és clar que l’etiqueta de nazi, Heidegger se la va penjar ell sol.
A partir d’aquí, per a mi, l’estudi de Heidegger passa a tenir interès en la mesura que ens interessi conèixer el pensament profund d’un nazi en qüestions d’ontologia.
La imatge de capçalera és bonica… la de la pipa potser era més hivernal.
L’artista és el matemàtic historiador?
Salutacions, Ferran
Juliol 16, 2009 a 3:41 pm
Ferran
Indubtablement, qui no va voler ser cómplice de la barbarie nazi, no ho va ser. Lamentablement, no podia fer gran cosa per oposar-s’hi, però si que podia no col·laborar.
Segons va dir Annah Arendt (deixeble de Heidegger), Heidegger va ser responsable directe de l’atac de cor del que va morir Husserl. Em sembla que Arendt, amb posterioritat es va desdri del que havia dit, però… per això estan les hemeroteques!
L’artista, que jo sàpiga, no es matemàtic. Al menys, no matemàtic conegut; podria ser un aficionat com jo, hahahaha
Salutacions
Juliol 16, 2009 a 10:11 pm
jaumeduran
No fotis… l’has pintat tu?
Juliol 17, 2009 a 7:01 am
Ferran
No, No !!!!! Jo sóc molt desastre per aquestes coses: dibuix i gimnàstica eren els meus calvaris a l’escola.
No més deia (com a hipòtesi no contrastada) que podria ser que l’autor fos un matemàtic aficionat i jo no ho sabés.
Juliol 16, 2009 a 12:02 pm
Joaquim
La imatge de capçalera m’agrada, més que la pipa, però no la trobo gaire refrescant, doncs les tonalitats emprades més aviat em suggereixen boires tardorals. Tot i així el canvi està be. És relaxant.
Espero que acabis el llibre i ens en parlis una mica més. El període i els fets ocurreguts, sempre m’han fascinat de manera diria que malaltisa.
Juliol 16, 2009 a 3:53 pm
Ferran
Trobes l’imatge tardoral? No sé… jo més aviat l’associó amb desert, calor i sequera… En fi, cadascú té les seves cadascunades.
Si, si. Quan acabi el llibre en faré alguna reflexió, sens dubte. Hi ha coses que m’han cridat molt l’atenció; i no solament l’anecdotari, que és per sucar-hi pa i no parar.
Juliol 17, 2009 a 1:09 pm
madebymiki
Jo també esperaré amb ganes el post-resum del llibre, a veure si parla de la “importació” de matemàtics que van fer els americans un cop acabada la guerra (un tema que m’interessa força).
Juliol 17, 2009 a 4:39 pm
Ferran
Em costa molt fer resums i resenyes de llibres: sempre penso que no capto suficientment l’intenció de l’autor. Més aviat el que faré serà resumir alguna de les anècdotes que explica “para solaz dde propios y extraños”, hahaha.
Els americans no van “importar” matemàtics, més aviat se’ls van trobar: eren jueus i/o “comunistes” expulsats dels seus càrrecs acadèmics el 1933: Courant, Noether, Neugebauer, Carnap, Neurath, i tan d’altres. També és cert que va haver altres matemàtics que van marxar voluntària i simplement, per desafecció al regim, com Gödel o von Newmann.
Setembre 21, 2009 a 10:05 am
En Fritz N « Max Aue
[...] la història de les matemàtiques també s’està donant el mateix fenomen: si abans de vacances parlava del llibre de Sanford Segal, Mathematicians under the Nazis, fa uns mesos s’ha editat un altre llibre titulat Mathematicians [...]