Avui he llegit al diari una cosa que ja m’havia semblat sentir en algun telenotícies i que ja em va semblar un atemptat contra la lògica en tota regla. Greenpeace i altres organitzacions ecologistes han publicat un manifest a favor del desmantellament de la central nuclear de Garoña. Jo no sóc un antinuclear furibund, però tampoc em considero un ultra d’aquestes energies. De totes formes, si que he de dir que estic molt més tranquil des que no es construeixen noves centrals nuclears.
Em temo que en aquest afer, només estem escoltant els ultres d’una part i de l’altra i, estant dins d’aquesta dinàmica, em resulta molt difícil de prendre cap posició. Tot i així, considero que el problema més greu, al que encara avui en dia no tenim cap solució fiable, és el dels residus d’alta, mitja i baixa activitat; sobre tot per l’horitzó temporal del perill.
El que, per a mi, resulta inadmissible és posar damunt la taula arguments que atempten contra la lògica, i això ho estan fent uns i altres. En el manifest del que parlo es diu el següent:
consideramos que el cierre de la planta no perjudicará al empleo porque el desmantelamiento de una central es un proceso largo y generador de puestos de trabajo
Resulta palès que això no és cap argument lògic perquè, tot i sent cert, el que és clar és que els llocs de treball creats pel procés de desmantellament, ho seran tan avui com dins de deu anys. I, si la tanquem dins de deu anys, a més de crear els mateixos llocs de treball, no haurem perdut els llocs de treball del seu manteniment durant aquests anys.
El pitjor del cas, és que aquest argument es diu gairebé al començament del manifest i Pot ser que moltes persones, una mica cansades d’arguments demagògics d’uns i altres, pleguin de llegir i pensin: ja s’ho faran!.
En honor a la veritat, també he de dir que els arguments dels habitants de la zona per al manteniment de la central, tampoc em semblen gens brillants. Perquè el que és clar és que, quan es va construir la central, ja se sabia que només duraria quaranta anys i, per tant, totes les institucions i la gent d’aquelles valls, tenien temps més que suficient per anar pensant en els programes alternatius que s’haurien d’endegar quan s’acabés el seu cicle de vida, aprofitant els beneficis econòmics induïts durant aquest temps. Ara, enlloc de queixar-se de no haver fet els deures (o de no haver-los exigit als seus representants polítics i econòmics), busquen la solució més senzilla: demanar una pròrroga de deu anys. Perquè ningú va pensar que fer quan s’acabés el xollo?
Entenc que una discussió serena i aprofundida de riscos nuclears, de tractament de residus, de seguretat, de possibles contaminacions i de molts altres aspectes tècnics, pot ser de difícil comprensió, però no em resisteixo a demanar que es facin públics aquests informes tècnics, enlloc de portar a la palestra arguments de tan poca entitat i mancats de tota lògica.
I el tema és candent, perquè en els propers anys també arribaran al final de la seva vida útil les centrals de Segona Generació (Ascó, Cofrentes i Almaraz) construïdes a finals del 70’s i començaments dels 80’s i convindria que tinguéssim arguments clars i contundents per no anar reproduint aquesta mena de polèmiques estèrils que s’estan produint en l’actualitat.
Foto: EL PAIS
Jo no sóc qui per ajudar a fer-ho; els meus coneixements són nuls i només puc parlar en base a uns arguments que, a part del tema dels residus, no em semblen gens fonamentats. Ni per uns, ni per altres. I, entre ells, un dels temes que porten a la màxima demagògia és el de la seguretat. La major part dels avenços tecnològics tenen problemes de seguretat: el problema és decidir quins nivells d’inseguretat estem disposats assumir i a quin preu. Però jo, al menys, no puc decidir-me, perquè mentre el Consell de Seguretat Nuclear diu que, si es fan determinades inversions en aquest aspecte, la central podrà continuar deu anys més, jo, el que veig són uns quadres de comandament del centre de control de la central que no semblen tenir res de noves tecnologies. Semblen més aviat com els quadres de comandament que tenia el Seaview en aquella serie que feien a la TV quan jo era menut: Viatge al fons del mar (en aquella època, com que no sabíem angles, li dèiem Sibiu).
10 comments
Comments feed for this article
Juny 24, 2009 a 6:11 pm
Arqueòleg Glamurós
Jo, la veritat es que em considero un analfabet total en física atòmica així que espero que algún científic amb una alta voluntat pedagògica em faci una explicació nivell de parvulari amb titelles i m’expliqui pq es bona o dolenta una central nuclear!
Juny 25, 2009 a 12:52 pm
Ferran
Això és el que es troba a faltar: científics amb esperit divulgatiu i gens dogmàtics que ens pexpliquin els pros i els contres. Un dels problemes és que han de ser gent que sàpiguen de moltes coses (no solament de física) perquè cal discutir molts aspectes, des de l’econòmic (encara no tinc clar si l’energia nuclear és més barata que la dels combustibles fòsils) fins al purament tècnic.
Juny 24, 2009 a 8:59 pm
madebymiki
Ben trobada la justificació falsa i absurda, potser aquesta seria la feina que els hi tocaria fer als periodistes. És vergonyós que ens “venguin motos” a diari.
Juny 25, 2009 a 12:53 pm
Ferran
Aquí, afortunadament, tenim l’avantatge que només mirar el signant del manifest, ja sabem el que dirà.
Juny 24, 2009 a 9:11 pm
jaumeduran
Es veu que a Noruega les quotes de pesca permeses les marca el govern a partir dels informes d’una comissió de científics, que són respectats des de la primera coma fins l’últim punt. Crec que en el tema de les nuclears s’hauria de fer el mateix: que els experts -els científics, no n’hi ha d’altres- determinessin el que és convenient i que això “anés a missa” sensa més debats ni marejades de perdiu.
Juny 25, 2009 a 12:58 pm
Ferran
Aquestes costums saxones d’establir una comissió per a alliçonar els poders pùblics sobre temes concrets no han tingut mai cap mena d’èxit en el nostre país. Entre d’altres coses perquè la comissió no es nomena per mèrits científics, sinó per filiació política. Com en tot: el repartiment de càrrecs al Consell del Poder Judicial o al Tribunal Constitucional és vergonyós!
Juny 25, 2009 a 3:07 pm
Theo
La veritat és que em cansa aquesta manera d’informar que consisteix en donar l’opinió dels extremistes de les dues bandes de cada qüestió, en comptes del criteri de la immensa majoria dels que som al mig. O del que tenen un criteri format.
Personalment, m’estic tornant pro nuclear; crec que és hipòcrita comprar electricitat -d’origen nuclear- a França i no instal·lar centrals a casa nostra; a més a més, si hi ha un accident a França a 50 km de la frontera, ¿potser algú pensa que la radiació respectarà els Pirineus? És ridícul. La dependència del petroli, el comportament mafiós de les companyies elèctriques, constituïdes en càrtel… tot em fa recolzar cada cop més una energia que és neta. El que s’ha de fer és dedicar esforços tècnics i económics per saber què fer dels residus.
Salutacions!
Juny 26, 2009 a 9:00 am
Ferran
Si, sembla com si informar només sigui donar compte dels extrems, com si el món fos en blanc i negre.
Jo, personalment, no m’estic tornant pro-nuclear, però penso que si ja existeiexen unes centrals en funcionament, seria absurd desmantellar-les només perquè així s’havia dit quan es van construir, com si la tecnologia no hagués avançat en aquests quaranta anys i, ara, es puguin fer durar uns anys més sense problemes.
De totes formes, en això, no sento parlar gairebé ningú des d’un cert radicalisme: des de la perspectiva del consum d’energia i no des de la producció. El cert és que no podem seguir consumin aquests nivells d’energia si volem que el món es mantingui més o menys habitable.
Juliol 5, 2009 a 3:48 pm
anomenatinutil
No crec que, com diu en Theo, l’energia nuclear sigui neta. Potser a curt termini és l’energia més rendible degut a que no emet diòxid de carboni a la atmosfera (doncs no hi ha combustió), però els residus nuclear són un problema que persistiran durant milers d’anys i encara que hi hagi zones on s’emmagatzemin de forma “segura” no deixen de ser residus dels que a la llarga ens oblidarem, i no hauria de ser així, doncs amb tants anys qui sap el que pot passar.
Si es vol fer un canvi cap a les energies renovables de veritat, mai hauria de ser massa d’hora per fer el canvi. No es pot anar a mitges tintes fins que sigui massa tard.
Juliol 7, 2009 a 4:44 pm
Ferran
Certament, el problema dels residus radiactius és l’aspecte més problemàtic, ja ho havia dit en el post. A més, ni tan sols sabem quins seran els costos futurs d’aquest enmagatzematg; per això, jo em ric molt quan em diuen que l’energia nuclear és barata: si ni tan sols sabem el que ens costarà!
De totes formes, l’alternativa de les energies renovables tampoc em sembla cap panacea. Has vist l’aspecte que comencen a adquirir moltes de les nostres muntanyes?
Les alternatives, desenganyem-se, no estan pel costat de l’oferta: estan del costat del consum. Fins que no asumim que som uns despilfarradors i ens posem a estalviar energia, no hi haurà res a fer.