Sòc fora de Barcelona  i no tinc gaire temps per a blogueixar, però avui he rebut un email que promet coses interessants i volia compartir-lo. No us penseu que sóc a Roma: no sóc gaire futbolero. A més, Roma és una ciutat que, si no odio, estic molt a la vora de fer-ho. El primer cop que hi vaig ser, ja vaig jurar que no tornaria a posar els peus al Vaticà. I no us penseu que sigui perquè sóc ateu: sóc ateu, però no idiota, i totes les manifestacions artístiques, incloses les religioses, m’interessen. Però els senyors vaticans em van treure de polleguera. En primer lloc no vaig poder entrar al Museu Vaticà perquè resulta que el diumenge és tancat. L’únic dia que tenen els treballadors per a poder-lo visitar, els senyors tanquen! Deu ser l’únic museu del món que tanca el diumenge, quins pebrots! I, en segon lloc, no em van deixar entrar a la basílica de Sant Pere: jo portava unes bermudes molt discretes, us ho puc assegurar (vestir d’hippye fumeta ja no s’escau a una persona de la meva edat): blau marí, llargues fins el genoll, de cotó, em sembla que eren Burberry’s… Vaig passar el control que hi havia a la plaça de la columnata de Bernini, ningú em va dir res; però quan em disposava a entrar per la porta de la basílica, un energumen amb placa es va llençar damunt meu i em va impedir l’entrada perquè, segons ell, la meva indumentària no era apropiada. Li vaig engegar que només estava interessat per l’obra de Miquel Àngel i que, en definitiva, les millors pietàs d’ell eren a Florencia (tres) i a Milà (una) i que el Moisés ja el podia veure en un altre lloc, així que no tenia cap interés en entrar. Mentida! Volia entrar! Però no em va donar la gana de mostrar indignació. Algun dia potser parli d’altres berrinches que vaig agafar amb els romans.

Bé, torno al mail que he rebut: La revista AIR (Annals of Improbable Research), de la que ja hem sembla haver parlat en algun altre post, informa que ja està en premsa en número 3 del volum 15 (corresponent al mes de juny 2009). El volum estarà especialment dedicat a la comptabilitat. S’anuncien textos específics sobre:

  • Els dits dels fabulosos operadors financers
  • La sang dels fabulosos operadors financers
  • Els gens dels fabulosos operadors financers (no sé si aquest estarà dedicat a la senyora Kuhnen: jo li vaig enviar a l’editor la referència de l’article)

En definitiva que el número promet!

Quan el tingui ja us en faré cinc cèntims.

P.S.       No puc acabar el relat d’en Farchaster, sense haver llegit abans aquest número d’AIR. Potser m’inspira coses!