No recordo quan va ser que em van passar un meme. Pel que jo recordava en aquell moment, el terme meme l’havia inventat en Richard Dawkins (del qui ja vaig parlar en un altre post) per a bastir una teoria sobre la transmissió i l’evolució del conceptes culturals. El que proposava Dawkins ja fa més de trenta anys és que, de la mateixa manera que l’evolució biològica (Darwin dixit) es produeix a través dels gens, també existeixen unes unitats mínimes culturals que es repliquen igual que els gens: els memes. I l’evolució cultural es produeix per mutació i selecció d’aquests memes que, bàsicament, són imitació i memòria (MImesi+MEmòria; hauria de ser mime, no?).
No sé per quin motiu s’ha fet servir aquest terme per a traslladar qüestionaris d’un blog a un altre. Suposo que deu ser per la idea d’imitació que entranya el concepte de meme en l’escrit seminal de Dawkins, El gen egoista. Tot i que Dawkins no és excessivament precís en la nova terminologia que introdueix i que trenta anys més tard encara no s’ha desenvolupat una teoria detallada amb suficient base empírica i matemàtica. I també cal dir que la teoria ha tingut notables detractors des d’el camp del materialisme antropològic: el propi Marvin Harris la va qualificar de platonisme.
El cas és que per la blogosfera corren innombrables memes, en els quals cada blogaire es dedica a fer el seu streep tease intel·lectual, contestant una sèrie de preguntes de la millor manera que sap. Uns procuren certa originalitat donant respostes pour èpater les bourgeoises, d’altres primen la sinceritat volent donar-li un to intimista a les respostes, i molts es paren a fer reflexions sobre el perquè han contestat el que han contestat. Quan vaig rebre aquell primer meme (l’únic que he rebut, d’altra banda) ho vaig fer tan malament que el vaig contestar com a comentari en el blog de qui me l’enviava; qui, caritativament, em va fer notar que del que es tractava era que jo fes un post amb el meme i el passés a d’altres contertulians.
Per la forma que estant circulant els memes, sembla com si fossin una cosa de rabiosa actualitat, quan el cert és que són més antics que l’anar a peu. Què era si no el Qüestionari de Proust? Proust el va treure d’un llibre en anglès, doncs sembla que va ser en aquell país, i entre les classes acomodades, on va sorgir la tradició a finals del segle XIX. Amb les respostes es pretenia desvetllar els gustos i aspiracions de l’enquestat. Proust va modificar lleugerament el qüestionari que proposava el llibre, eliminant, afegint i canviant preguntes, i el va anar repetint varies vegades al llarg de la seva vida; amb respostes diferents, obviàment. El manuscrit més conegut de les seves respostes és el que va fer l’any 1890, quan es trobava fent el seu servei militar, i que es va subhastar fa uns pocs anys per 102.000 euros.
Al contrari de Proust, jo no sóc gens partidari d’aquests exercicis de funambulisme emocional, però potser de tan en tan no està gens malament parar-se i donar un cop d’ull al propi intel·lecte per saber, més o menys, a on estàs ubicat. Així que avui, m’he dedicat a contestar-lo amb els següents resultats que, com veure-ho, són força diferents dels de Proust el 1890 (he posat en primer lloc la pregunta original del llibre en anglès i després la transcripció de Proust traduïda al cátala):
Us deixo aquesta música per anar llegint i pensant: 1ère Gymnopédie
-
Your favourite virtue / El tret principal del meu caràcter
-
Proust – Le besoin d’être aimé et, pour préciser, le besoin d’être caressé et gâté bien plus que le besoin d’être admiré.
-
Jo – La independencia
-
Your favourite qualities in a man / La qualitat que prefereixo d’un home
-
Proust - Des charmes féminins.
-
Jo – La intel·ligència
-
Your favourite qualities in a woman / La qualitat que prefereixo d’una dona
-
Proust – Des vertus d’homme et la franchise dans la camaraderie.
-
Jo – La intel·ligència
-
Your chief characteristic / Eliminada per Proust
-
What you appreciate the most in your friends / El que més aprecio dels meus amics
-
Proust – D’être tendre pour moi, si leur personne est assez exquise pour donner un grand prix à leur tendresse.
-
Jo – La camaraderia
-
Your main fault / El meu principal defecte
-
Proust – Ne pas savoir, ne pas pouvoir «vouloir».
-
Jo – Alguns rampells d’ira. No gaire sovint, afortunadament.
-
Your favourite occupation / Ocupació preferida
-
Proust – Aimer.
-
Jo – Només em deleixo per mai de res delir-me (Jeroni Nadal)
-
Your idea of happiness / El meu somni de felicitat
-
Proust – J’ai peur qu’il ne soit pas assez élevé, je n’ose pas le dire, j’ai peur de le détruire en le disant.
-
Jo – L’absència de dolor? Què és la felicitat?
-
Your idea of misery / Quin seria el meu pitjor infortuni
-
Proust – Ne pas avoir connu ma mère ni ma grand-mère.
-
Jo – Qualsevol mena de senilitat
-
If not yourself, who would you be / El què voldria ser
-
Proust – Moi, comme les gens que j’admire me voudraient.
-
Jo – Jo mateix, en millor. (Faig la mateixa trampa que Proust: el text anglès és prou clar: if not yoursef…)
-
Where would you like to live / El país on desitjaria viure
-
Proust – Celui où certaines choses que je voudrais se réaliseraient comme par un enchantement et où les tendresses seraient toujours partagées.
-
Jo – La Toscana
-
Your favourite colour and flower / El color preferit
-
Proust – La beauté n’est pas dans les couleurs, mais dans leur harmonie.
-
Jo – El negre
-
/ La flor que m’agrada
-
Proust - La sienne- et après, toutes.
-
Jo - El clavell: senzill i viu.
-
Your favorite bird / L’ocell preferit
-
Proust – L’hirondelle.
-
Jo – Odio els ocells. De fet, odio quasi tots els animals.
-
Your favourite prose authors / Autors favorits en prosa
-
Proust – Aujourd’hui Anatole France et Pierre Loti.
-
Jo – Proust, Victor Hugo, Tolstoi
-
Your favourite poets / Poetes preferits
-
Proust – Baudelaire et Alfred de Vigny.
-
Jo – No en sóc gaire amant de poesies: potser García Lorca o Gabriel Celaya
-
Your favourite heroes in fiction / Els meus herois de ficció
-
Proust – Hamlet.
-
Jo – Jean Valjean i, com no?, Max Aue (més aviat anti heroi).
-
Your favourite heroines in fiction / Heroïnes de ficció favorites
-
Proust – Bérénice.
-
Jo – Alícia
-
Your favourite painters and composers / Compositors favorits
-
Proust – Beethoven, Wagner, Schumann.
-
Jo – N’hi ha tants! Wagner, of course, però també Couperin, Alban Berg, Britten, no sé…
-
/ Pintors favorits
-
Proust - Léonard de Vinci, Rembrandt.
-
Jo – Goya, Casas, Picasso…
-
Your favourite heroes in real life / Herois favorits de la vida real
-
Proust – M. Darlu, M. Boutroux.
-
Jo – Danton, Napoleó
-
Your favourite heroines in real life / Eliminada per Proust
-
What characters in history do you most dislike / Eliminada per Proust
-
Your heroines in World history / Heroïnes de la història mundial
-
Proust – Cléopâtre.
-
Jo – Federica Montseny, Hipatia d’Alexandria
-
Your favourite food and drink / Eliminada per Proust
-
Your favourite names / Noms favorits
-
Proust – Je n’en ai qu’un à la fois.
-
Jo – Laia, Pau.
-
What I hate the most / El que detesto per damunt de tot
-
Proust – Ce qu’il y a de mal en moi.
-
Jo – L’estupidesa. Sobre tot la que és consentida.
-
World history characters I hate the most / Personatges històrics que més odio
-
Proust – Je ne suis pas assez instruit.
-
Jo – Franco, Pinochet.
-
The military event I admire the most / Fet militar que més admiro
-
Proust – Mon volontariat!
-
Jo – La batalla d’Stalingrado. (Té collons dir que el fet militar més important és el propi servei militar!)
-
The reform I admire the most / La reforma que més admiro
-
Proust - (Malgrat traduir-la, no la va respondre)
-
Jo – La Revolució Francessa (gairebé igual que la soviética).
-
The natural talent I’d like to be gifted with / El do natural que voldria tenir
-
Proust – La volonté, et des séductions.
-
Jo – El de poder volar
-
How I wish to die / Com t’agradaria morir
-
Proust – Meilleur – et aimé.
-
Jo – Dormint i de sobte
-
What is your present state of mind / Estat present del meu esperit
-
Proust – L’ennui d’avoir pensé à moi pour répondre à toutes ces questions.
-
Jo – Analític
-
For what fault have you most toleration / Faltes que m’inspiren la màxima indulgència
-
Proust – Celles que je comprends.
-
Jo – Les de qui no pot ser conscient de tenir-les per manca d’informació
-
Your favourite motto / La meva divisa
-
Proust – J’aurais trop peur qu’elle ne me porte malheur.
-
Jo – Qui viu sense gens de rauxa, no es tan savi com es pensa.






13 comments
Comments feed for this article
Febrer 11, 2009 a 5:35 pm
dallovi
Pel que dius de la forma d’explicar l’infinit, se’m va acudir a la dutxa mentre cantava la cançó, jajaja…
I pel que dius de la felicitat… no seré tant arrogant com per dir que sóc genuïnament feliç; però la veritat és que em sento de p*** mare. Personalment trobo que la felicitat és la capacitat d’estar satisfet d’un mateix, un sentiment que et diu que fas les coses bé. Les sensacions de llibertat i d’alegria hi estan molt relacionades: poder cantar, ballar, cridar et fan sentir lliure, alegre i al mateix temps feliç i viu. Són coses que un mateix es pot proporcionar, quan en necessites més la cosa es complica. Doncs bé, aquí estem: perseguint la felicitat.
Fantàstic el blog.
Febrer 11, 2009 a 6:12 pm
Arqueòleg Glamurós
Woo! Ferran que modern! Tu fent un mem?? I can`t belive it!!
Potser em dona per fer-lo a mi i tot, segons com….
Febrer 11, 2009 a 7:24 pm
Ferran
dallovi: Benvingut pel blog! Sobre la felicitat: tu t’has muntat la teva definició de felicitat (estar satisfet d’un mateix). Aleshores, en aquest context, he de dir que jo també ho soc de feliç. Però aquesta definició, cobreix tots els aspectes de la felicitat? No ho sé. Ni crec que ho sàpiga ningú. Al final, com em sembla que ja vaig dir algun altre lloc del blog, és tenir la sensació d’estar bé amb tu mateix i tenir la consciència de no haver fet mal a ningú (o, al menys, el mínim mal possible).
arqueòleg: Has vist que modern m’he tornat? Hasta faig un meme de 1890, de tan modern que sóc! Hahaha. I, si, home, si: anima’t i fes-lo tu també! Que jo sàpiga no té copyright.
Febrer 11, 2009 a 10:10 pm
madebymiki
Jo sóc tant modern que no sabia que es un meme. Aquest amic teu, en Marcel deixa per contestar les millors preguntes, no arribarà enlloc
(Your favourite food and drink).
Ets un home ben modest, algú qui li agrada el clavell (dianthus) no se’l pot acusar de presumptuós, no t’imagino amb un “porsche” al garatge.
Ara que si ho analitzem bé, el nom “dianthus” d’origen grec significa:
dios («Deu») y anthos («flor»), ho sigui la flor dels Deus.
Potser hi ha alguna cosa darrera la senzillesa?
Febrer 12, 2009 a 8:03 am
Ferran
miki: Doncs mira, ara que ja ho saps, pots aprofitar-lo i el fas tu al teu blog. I de porsche, res de res: primer hauria d’aprendre a conduir-lo, hahahahaha
N’estàs segur de l’etimologia de dianthus. El verb antheo [ανζεω] en grec significa florir, efectivament. Però també es pot traduir per brillar, resplandir. I el prefixe dia en grec és una prepossició que significa a través de…. Podria ser un significat semblant a “a través del esplendor”. No sóc filòleg, però el tema podria ser interessant.
Febrer 12, 2009 a 4:22 pm
anomenatinutil
Deu n’hi dó amb aquest meme. Mia n’havia vist un amb tant nivell intel·lectual com aquest.
Salut!
Febrer 12, 2009 a 6:11 pm
Ferran
AI: Tampoc n’hi ha per a tant! A més … amb lo antic que és!
Febrer 13, 2009 a 8:34 am
Theo
Ferran, m’ha sorprès i encantat! No t’esperava fent un mem i encara menys que li donessis la volta i el fessis tan original! És un post que m’hauria agradat fer jo, heheheh
Salutacions!
Febrer 13, 2009 a 10:10 am
Ferran
theo: No, jo tampoc m’imaginava fent un meme. Per això li he buscat tres peus al gat: per justificar-me!
Oporto? Avui que ve el cap se setmana…
Febrer 13, 2009 a 11:32 am
Theo
I tant! Tinc un tawny de 20 anys que crec que et farà el pes…
Febrer 13, 2009 a 5:48 pm
Ferran
Excel·lent el·lecció! A la teva salut!
Febrer 18, 2009 a 7:47 pm
drocera
De fet l’origen de la paraula “meme” (en anglès) més que significar “mimetisme i memòria” és una pura analogia del terme “gene”, tal i com jo ho tinc entès. Raó per la qual seria legítim, en català, dir-li simplement “mem”, per analogia al “gen”.
És una teoria interessant, original i impactant el primer cop que la llegeixes, però crec que les raons per les quals no s’ha desenvolupat cap fonament sòlid entorn d’aquesta proposta és simplement… perquè només és una nova manera d’anomenar les coses. Dir que la cultura evoluciona segons mems és similar a dir “les idees es transfereixen dels uns als altres i, en aquest procés, poden patir petits canvis o distorsions que les fan evolucionar”. Potser l’única novetat que hi aporta Dawkins és la proposta que existeix un element fonamental, que no podem anar dividint les idees infinitament. Però, a diferència de la seva teoria de la genètica i l’evolució, en la teoria “memètica” és incapaç de fixar una mida a aquest element essencial, mancança que deixa la proposta en poc més que paper mullat…
A reveure.
Febrer 19, 2009 a 10:10 am
Ferran
drocera: Benvingut al bloc! Si, tens raó, Dawkins la crea per analogia amb “gene”. De totes maneres, encara que hagi estat impossible fixar aquesta “mida”, el cert és que la teoria ha estat prolífica. Penso que algunes de les teories de Matt Ridley sobre el “gen egoïsta”, poden haver sorgit d’aquest plantejament.