Fa un moment acabo de sentir els xiscles desaforats d’un veí futbolero, així que suposo que Espanya deu haver marcat el gol de Marcelino (o va ser Zarra? ja no ho recordo). Així que aprofitaré que tothom està pendent de la febre futbolística, per anar fent la meva.

Els del PP, entremig de tots el embolics interns en que es debaten, de tant en tant van fent alguna crítica al govern; encara que gasten molt més temps i saliva a criticar-se entre ells. La crítica principal que li fan al govern és que no fa res; i no els falta raó. Aviat farà cent dies de les darreres el.leccions i no s’han vist gaires iniciatives governamentals, per no dir cap.

Em sembla que va ser ahir que la ministra d’igualtat, Bibiana Aido, va comparèixer davant la comissió per a explicar les polítiques del seu departament. Van succeir dos fets xocants:

El primer va ser que la senyora, volen ser mes papista que el papa, es va dirigir a “los miembros y las miembras” de la comissió. Això de les paraules masculines i femenines ja va sent un problema greu. Jo ja no sé si quan em dirigeixo als meus nebots els hi he de dir “nebots i nebodes” o si, a classe, he de dir “alumnos y alumnas”. En qualsevol cas, he de reconèixer que no ho faig mai; i si això és políticament incorrecte, doncs ho sento molt. I espero que no em toquin gaire el que no sona amb aquest tema perquè aleshores jo reivindicaré que a mi em diguin “economisto”. Per quins setze ous he d’aguantar que em diguin economista en femení? L’Acadèmia de la LLengua (mira: ara torno a sentir el meu veí descerebrat, no se si haurem marcat el segon gol?) ja ha dit que això de “las miembras” es una bestiesa i el senyor de la Concha també ha dit que la inflació de “…os y …as” convertiria el llenguatge en un batibull inaudible. I ja se qué em direu: que a l’Acadèmia tot són homes. O la majoria. No puc negar que sigui cert. Però de totes maneres em sembla que hauríem de trobar algun sistema que equilibri l’economia del llenguatge amb els greuges històrics.

El segon ha estat aquesta idea de muntar un telèfon d’ajuda per als homes amb la finalitat d’evitar els maltractaments que gairebé només sofreixen les dones a mans de les seves parelles. No entenc gaire be la finalitat: que potser es pensen que un maltractador trucarà abans de fotre-li ganivetada a la seva dona? Avui al migdia ho parlava amb la meva esposa. Li he dit que pensava trucar per veure que em deien, a veure si intentaven convencem que desistís dels meus intents. Però no ho faré perquè la meva dona m’ha dit que, si trucava, ella diria que soc un maltractador i que necessito ajuda; i tal com està el pati, prefereixo no ficar-me en mulladers. Però m’he quedat amb les ganes de saber qui hi ha darrera d’aquest telèfon i quina mena de consells et poden donar. Potser et recomanen que contis fins a 100, o que et prenguis una til.la. Potser només és una gravació automàtica d’aquelles que et diuen: si vol escoltar El Segundo Sexo, polsi 1; si vol escoltar Lidia Falcón, polsi 2; si vol escoltar una sentència del jutge Ferrín Calamita, polsi 3; per a qualsevol altre opció, resti a l’espera.

Si algun amable lector, home naturalment, és solter o no està amenaçat per la seva parella, com ho estic jo, li demanaria que truqués i ens en fes cinc cèntims. O potser, encara millor, que gravi la conversa i la pengi aquí. Però em descuidava el més important: cal que diguin ràpidament on s’han de presentar les instàncies per a treballar en aquest servei telefònic. Segur que seran els calers guanyats amb menys feina que et puguis imaginar. Jo ja estic pensant en quins mèrits puc adduir per a presentar-me. Suposo que només acceptaran homes, clar. Només faltaria que els energumens que truquin es trobin amb una dona donant-lis consells. I, parlant d’energumens, continuen dos a zero?

Bromes a part, no se si la senyora ministra va fer alguna reflexió sobre el funcionament de la justícia en aquests casos i com pensen arreglar-ho. Per a mi, això si que hagués estat una notícia.

P.S. Només acabar de publicar-ho he vist per Internet que ja estaven tres a zero. Se’m deu haver escapat algun crit del veí.