Avui he vist a EL PAIS un anunci a plana sencera d’una important empresa industrial espanyola, molt involucrada en els serveis medi ambientals, en la que ens parla de la relació entre preu dels aliments i producció de bioetanol. És molt lògic que les empreses intentin defensar el seu negoci, però potser caldria que fossin més curoses amb el que diuen o deixen de dir.

Si consulteu el propi Bloc Corporatiu de l’empresa, trobareu un article signat pel Director de Responsabilitat Social Corporativa de la firma, senyor Carlos Bousoño, en el que ens explica els motius de la crescuda dels preus del aliments i, ell mateix, reconeix més causes de les que hi han al anunci que us he reproduït. Dues de les causes que ens diu i de les que no fa esment l’anunci són, l’especulació al mercat de cereals de Chicago i el descens de les collites per la sequera que ha afectat a alguns dels països productors. No puc entrar a valorar quina de elles és més important per manca de dades, però em temo que hi ha un problema especulatiu important al darrera de tot aquest desajust. I, és clar, el canvi d’hàbits de consum de molts països; o es que ens pensàvem que continuarien morint-se de gana tota la vida?

Immersos com estem en aquesta desacceleració accelerada, mini crisi o daltabaix econòmic, com vulgueu dir-li, el preu dels aliments no n’és la faceta més preocupant en el nostre entorn. No obstant, cal tenir en compte que alguns dels cereals que més han augmentat de preu són la dieta bàsica de més de 3.000 milions de persones al món; les de rendes més baixes i que, per tant, destinen la majoria dels seus recursos a la compra d’aliments. I, per això, aquesta crisi sense precedents pot significar daltabaixos socials importants si es continua gestionant amb les eines tradicionals que ens subministren institucions internacionals com el FMI i el BIRF. El senyor Jacques Diouf, Director General de la FAO, ja ha fet diverses alertes sobre el tema i la propera cimera mundial sobre seguretat alimentària a començaments de juny hauria de ser una oportunitat per a modificar comportaments en el àmbit agrari.

Perquè el que hi ha al darrera de tota aquesta crisi, no són exclusivament (tot i ser certes) les causes que apunta el Sr. Bousoño, sino una negligència continuada de la comunitat internacional per l’agricultura. Hem estat immersos en el totxo, en les punto.com, en les Tic, en els Mp3 i en no se quantes coses més, oblidant-nos olímpicament que, per sobreviure, el primer que cal es menjar. I, a l’inrevés que molts altres sectors productius, totes les millores estructurals, comercials i tecnològiques que necessitava el sector agrícola han sigut ajornades any darrera any, fins acumular un retràs que ens ha dut a la situació actual. El senyor Diouf ho diu clarament: “és el primer cop en 25 anys que tenim un incentiu fonamental per a estimular el sector agrícola”. La llàstima és que aquest incentiu segurament s’endurà per davant un bon grapat de vides humanes per mal nutrició. I no parlem de la inestabilitat social que pot arribar a haver-hi a curt plaç, perquè és clar que qualsevol mena de mesures que es puguin acordar, no tindran efectes immediats.

Des dels països occidentals és molt fàcil ignorar la situació. En definitiva el nostre únic problema és que la barra de pa costa 15 cèntims més que abans. Podem aprofitar-lo millor i comprar-ne menys, o continuar comprant com sempre i ens costarà 4 euros mensuals més. Encara que un sigui un mileurista, ni se’n entera del problema; però quan la teva renda mensual és de 30, de 40 euros, vol dir que hauràs de menjar el 10% menys del que menjaves, que ja era molt poc.

Com veieu doncs, estem immersos en una tremenda crisi mundial, que tots els governs occidentals volen ignorar, de la que no en parlen gairebé els diaris i que les empreses tergiversen, com és el cas que he presentat al començament. Potser ens mereixem que hi hagi una revolta multitudinària que ens torni a posar de peus a terra.