Cada cop que sento algun dels senyors aquests que es disfressen per pontificar, parlant de la dictadura del relativisme, no deixa de passar-me un calfred per l’esquena. Si no ho entenc malament, relativisme significa acceptar que el meu veí, que pensa exactament lo oposat a mi, pot estar en lo cert. No dic que ho estigui, simplement que accepto el fet de que jo puc estar errat i ell no. Des d’una construcció teòrica com aquesta, com es pot construir una dictadura? La característica essencial de les dictadures és l’autoritarisme, que impedeix el pensament lliure i que només considera encertat el que sorgeix del dictador, de l’autoritat. Per tant, dictadura i relativisme son termes antagònics i potser caldria que algú els hi expliqués als paios de les sotanes a utilitzar correctament el diccionari.
Podria estar disposat a acceptar que es tracta d’un oximorón, encara que dubto que aquests descerebrats coneguin aquesta figura literària. En aquest cas jo els diria: Benvinguda la dictadura del relativisme! Després de centenars d’anys de dictadura de l’absolutisme, potser ens aniria be un canvi radical. A la fi i a la cap, no podem considerar-nos massa satisfets de a on ens ha conduit la dictadura anterior.
9 comments
Comments feed for this article
Maig 26, 2008 a 2:06 pm
conjuntbuit
Ben vist aixo del relativisme!
encara que no nomes als homes amb sotana els fa por aquesta corrent, molts cientifics la critiquen i procuren crear nous metodes “objectius” per tal de fer-lo callar. Només que hi hagi dos opinions contraries ja es possible el relativisme… es curios com ciencia i religio es posen d’acord en difamar-lo, no?
mentre al mon existeixin ateus, creients i agnostics; aquesta “dictadura” seguira exisitint.
Maig 27, 2008 a 6:48 am
Ferran
Jo no sóc un relativista extremista i, si he de ser franc, m’agradaria que existís un imperatiu categòric que em/ens simplifiqués la vida. Però tots sabem que per molta axiologia que hi posem al tema, dificilment aconseguirem l’ideal kantià.
De totes maneres, no puc valorar de la mateixa manera els esforços axiològics que alguns (pocs) fan des de la vesant científica, amb les soflames ideológiques e interesades que provenen de la religió.
Maig 27, 2008 a 9:48 am
caterina
Totes les dictadures són dolentes, com és evident. També els extrems, siguin de la ideologia que siguin. Tot és respectable fins que s’arriba als extrems, al radicalisme. Quan un es pensa que té raó tant sí com no, és el pitjor que pot passar…
Maig 27, 2008 a 5:09 pm
Ferran
Caterina, precissament aquest és el problema: cóm es pot acusar de dictador a qualsevol relativista?
Maig 27, 2008 a 6:48 pm
Arqueòleg Glamurós
FERRAN: TU QUOQUE FILI MIHI??
Mira el eu amic Conjuntbuit ha és un cas perdut, peò de tu no m’ho esperava!
Fent 5 centims: que és el relativisme?
Es un invent d’un conseller de Ronald Regan epr acabar amb l’esquerra imposar la idea que la finalitat de la història és aconeguir el capitalisme mundial.
Es el que utilitzen els hisoriadors relativistes per afirmar que l’holocauts potse rno va succeïr.
Es el que afirmen els liders de les mltinacionals del petroli per negar el canvi climàtic.
Es al que s’agafen els religiosos americans per posar el creacionisme i Drawin en el ateix sac.
Ho sento molt però jo CREC EN LACIÈNCIA I EL PROGRÉS i per tant estic en contra del relatvisme, ideologia molt de moda al nosre estat gracies als llibres de Pio Moa, Losantos i Cesar Vidal.
DIGUES NO AL RELATIVISME!
DIGUES NO AL OBSCURANTISME MEDIEVAL!!
Maig 27, 2008 a 6:50 pm
Arqueòleg Glamurós
“es curios com ciencia i religio es posen d’acord en difamar-lo, no”
Conjuntbuit, no mientaaaas! Que la religió és la primera quwe utilitza el relativisme per negar a Darwin i proposar el creacionisme!!
Maig 28, 2008 a 7:00 am
Ferran
Arqueòleg:
Quan parlo de relativisme (i quan ho fan els bisbes) em refereixo exclusivament al relativisme étic i que s’oposa frontalment al absolutisme étic que defensa l’existéncia d’una proposició moral (o d’un conjunt d’elles) que permeten deduir lògicament les normes de la conducta social. En aquest sentit, tant Kant (amb els seu imperatiu categóric) com les religions (Talmud, Vedes, Biblia o Alcorà) serien absolutistes, mentre que les étiques dialógiques modernes (Habermas, Apel, Rawls) serien relativistes perque afirmen que la génesis de les proposicions morals només por procedir d’un acord (diàleg: acte comunicatiu) social.
El que deia conjuntbuit és el que defensen alguns neopositivistes extrems (Gestalt, per exemple): que a partir de la ciéncia podem establir les màximes étiques, els principis morals.
Com pots veure, tot això no te res a veure amb els temes que tu planteixes que son purament científics, excepte el del Sr. Fukuyama, que és un altra mena d’absolutisme (és Hegel mal paït).
La ciéncia no es ni relatavista ni absolutista. Té una metodologia establerta que no és extrapolable a la ética i disposa de teories fecundes i enriquidores que expliquen el mon (o parceles del mon). Tot i que puguin coexistir diferents teories sobre el mateix tema (i Feyerabend et diria que és convenient que aixi sigui) finalment s’imposa la que és més explicativa. Però mai (i ens ho demostra l’experiència) creient que és la VERITAT definitiva. Si fos així, tampoc hi hauria progrés.
Jo també crec fermament en la ciència i el progrés. Ja he dit en altres llocs que sóc un neopositivista convençut.
Maig 28, 2008 a 8:08 am
Rafel
Com ja heu dit, la primera que usa el relativisme a conveniència és l’església, sembrant dubtes per intentar imposar dissimuladament el creacionisme. Es contradiuen tant que són patètics… si no fos perquè tanta gent s’ho creu i tenen tanta influència, clar.
En el tema de la ciència i el coneixement jo sóc popperià, la ciència no pot demostrar res 100% però sí que via falsació les teories noves són més acurades que les antigues i s’acosten més a la “realitat” (el clàssic exemple de la física d’einstein versus la física newtoniana). O sigui que tampoc es pot dir que “totes les afirmacions són igual de vàlides”, n’hi ha de més acurades que d’altres i la ciència s’encarrega d’anar perfeccionant les seves teories constantment. Diguem que la veritat absoluta no existeix, és impossible de conèixer, és com un límit matemàtic al qual es pot tendir, però això no vol dir relativisme. La ciència té instruments per demostrar que una afirmació és més correcta que una altra.
En el tema de la moral, jo sóc instrumentalista/utilitarista. Crec absurd deduir uns principis morals com a correctes o universals. A l’univers tan se li enfot si actuem “bé” o “malament”. La moral és un pacte entre humans per fer millor i més suportable la nostra convivència en aquest món que ens ha tocat viure. És una cosa purament utilitària. No existeix una moral “absoluta” perquè la “moral” només té sentit en l’acció humana i en la convivència amb els altres en un espai i en un temps. No és res en sí…
Vaja que sóc un iuspositivista, ara que està tan mal vist. M’enerva quan s’apel·la a una suposada “llei natural” amb la qual ad hoc poden justificar totes les barbaritats que els vingui en gana sense haver d’esforçar-nos massa a pensar ni molt menys fer contrastacions empíriques
Una moral és “millor” que una altra en tant que contribueix millor al benestar dels individus i dels grups, individus i grups que viuen en un temps concret i en una societat concreta i en unes circumstàncies concretes que fa que el que era bo fa 200 anys ara no ho sigui tant i viceversa…
Maig 28, 2008 a 9:29 am
Ferran
El recurs a la “llei natural”, és el recurs dels qui no tenen cap altre recurs.