Mireu aquest vídeo. Com a introducció i per posar-se en ambient, no està gens malament.

Ahir, després del bàsquet (gran victòria del Barça, hehe), vaig estar sopant amb els amics amb els que, segurament anirem de vacances aquest any. La nostra idea és plantar-nos amb avió a Fort Smith (Arkansas), llogar un cotxe i anar a Sallisaw (Oklahoma), que és a tocar. I des d’aquí començar a seguir les passes de la família Joad de la novel.la de Steinbeck. Creuar els estats de Oklahoma, Texas, Nuevo México, Arizona i Califòrnia (amb alguna sortideta a Nevada), per arribar a San Francisco i tornar cap a casa. En total, uns 4.000 quilòmetres de no-res. De no-res perquè, veritablement, no hi ha gran cosa per veure en tot aquest periple que ens portarà a ciutats, o pobles, de noms tant evocadors com Checotah, El Reno, Bridgeport, Texola, Amarillo, Wildorado, Winslow o Flagstaff.
De fet, uns 150 quilòmetres després d’aquesta ciutat (a Kingman), deixarem la ruta dels Joad per anar a Las Vegas i intentar arruïnar-nos definitivament. I continuarem cap a San Francisco per una ruta diferent que ens portarà a Death Valley i al Parc Nacional de Yosemite.
No sé si heu vist la pel.lícula d’en John Ford basada en el llibre. Per a mi una de les millors pel.lícules del mestre, que va rebre l’òscar a la millor direcció de l’any 1940. Enteneu-me, no és que siguem uns mitòmans fanàtics, però certa dosi de mitomania, si que la tenim. I, a més, potser una gran ocasió per a conèixer l’Amèrica profunda. També aprofitarem per fer una excursioneta al Gran Canó del Colorado, que és a la vora de Flagstaff.

Aquesta és la ruta prevista
Som conscients que, tot i que anirem llegint el llibre, no podrem reproduir les situacions de la Amèrica dels anys 30’s, però també hi ha gent que va a fer el Camino de Santiago, quan està clar que tampoc es poden reproduir les condicions dels pelegrinatges medievals. I nosaltres tampoc ens ho proposem com un viatge iniciàtic, ni res semblant.
Quan tornem, ja us explicaré com ha anat.






8 comments
Comments feed for this article
Maig 26, 2008 a 9:00 am
Theo
No crec que sigui dolenta la mitomania, i em sembla molt adequada la teva comparació: la pretensió iniciàtica que se li dóna al Camí de Sant Jaume actualment és ridícula i, des d’una òptica estrictament medieval, d’una heterodoxia quasi herètica. Però, clar, fer el Camí de Sant Jaume és un procés de coneixença interior, un viatge a l’Espanya ancestral, a la història i no sé quantes tonteries més; en canvi, fer el teu viatge o celebrar el Bloom’s day cada 16 de juny, és cosa de freakys…
Que passeu unes molt bones vacances!
Maig 26, 2008 a 1:26 pm
Ferran
Hahaha! Ja tinc uns quants coneguts que se’n van de pelegrinatge buscant no se quines essències perdudes, per això m’ha fet gràcia enfotre-me’n d’ells de forma discreta. Si a ells els hi va el rotllo bíblic, perqué no ens poden agradar més a nosaltres Steinbeck o Joyce?
Moltes gràcies!
Un oporto?
Maig 26, 2008 a 2:03 pm
Theo
I tant que accepto aquell Oporto! Tot just acabo de dinar amb un cafè que no usaria ni per reomplir bateries de cotxe i em farà molt de bé! XD. Sé el que vols dir; jo també tinc molts coneguts que han llegit/escoltat massa en Sánchez Dragó i els seus corolaris i fan el camí de Sant Jaume fins i tot més enllà del tema cristià pròpiament dit, a la recerca d’atavismes, de neopaganismes, neoruralismes, neomedievalismes i tots els ridículs neos que amaga el neohippisme… Evidentment, que jo celebri el Bloom’s day, esmorzant com en Leopold
“El señor Leopold Bloom comía con deleite los órganos interiores de bestias y aves. Le gustaba la sopa espesa de menudillos, las mollejas de sabor a nuez, el corazón relleno asado, las tajadas de hígado rebozadas con migas de corteza, las huevas de bacalao fritas. Sobre todo, le gustaban los riñones de cordero a la parrilla (…) En riñones pensaba mientras andaba por la cocina suavemente, preparándole a ella las cosas del desayuno en la bandeja abollada (…). Otra rebanada de pan con mantequilla: tres, cuatro: está bien (…). Huevos con jamón no. No hay huevos buenos con esta sequía. Necesitan agua dulce pura. Jueves: tampoco buen día para un riñón de cordero en Buckley. Frito en mantequilla, un poquito de pimienta. Mejor un riñón de cerdo…”
Però, és clar, aquest homenatge a una cimera de la novela universal és considerat com una frivolitat per tots aquells espiritualistes pels qui portar una pedra de quarz és el ‘no va más’ de connexió amb la terra…
Un altre oporto?
Maig 27, 2008 a 6:26 am
Ferran
És curiós com un paio pagat de sí mateix com en Sánchez Dragó, hagi tingut aquest nivell d’acceptació intel.lectual universal.
Aniràs el mes vinent a Dublín? Jo no hi he anat mai. Ja deia al post que la meva mitomania és relativa.
Acceptat l’oporto. Aquest cop que sigui un tawny de vint anys.
Maig 27, 2008 a 2:21 pm
Theo
El trobo infumable, en Sánchez Dragó. Vaig llegir aquell mamotreto del Gárgoris y Habidis i encara m’empenedeixo d’haver perdut el temps d’aquella manera…
Per desgràcia no hi aniré a Dublin, però el celebraré amb dos amics aquí, a prop de Barcelona, on visc, hehehe. No és una mala opció, un Tawny de 20 anys! XD
Salutacions!
Maig 27, 2008 a 5:30 pm
Ferran
Hahaha, doncs deus ser lúnic que va soportar la Història màgica d’Espanya. Jo vaig estar temptat de comprar-lo, però quan alguns amics meus em van dir que l’havien deixat a les poques pàgines vaig desistir.
Pel Bloom’s Day, que menys?
Juny 28, 2008 a 8:54 am
Noah Joad « Max Aue
[...] ja vaig comentar, aquest estiu anirem de vacances a l’Amèrica Profunda. Seguirem la ruta dels Joad de [...]
Agost 4, 2008 a 10:46 am
Road Movie en marxa « Max Aue
[...] cinema, personal, viatges | Tags: personal | Com ja vaig comentar en dos posts anteriors (Road Movie i Noah Joad), aquest estiu faig vacances de Road Movie. El dia 15 sortirem de l’aeroport de [...]