No m’agrada anunciar esdeveniments que tindran lloc en dies propers perquè no vull fer propaganda; per això, ja estan els organitzadors. Però avui no em resisteixo a anunciar-vos la presentació d’un llibre estrany que tindrà lloc el proper dimecres a la Biblioteca de Catalunya. Ho faig, perquè no és usual que un acte entorn les Matemàtiques estigui a l’abast dels no avesats en aquesta abstrusa ciència. Des que va aparèixer la Teoria de Conjunts, les Matemàtiques s’han tornat incomprensibles per a la majoria de la gent. I, si no us ho creieu, us poso un parell de títols de conferències de les que he rebut invitacions darrerament, per a que veieu que no hi ha manera de saber de que ens poden voler parlar: “Grups definibles en estructures lineals 0-minimals” o “Variacions sobre el teorema de Löwenheim-Skolem i la negació del Axioma d’Elecció”. Qui coi pot entendre res?
Aquest cop no serà així. I no ho serà perquè el llibre que es presenta és un llibre de matemàtiques molt elementals: d’aritmètica bàsica. I molts us preguntareu a que treu cap escriure un llibre d’aritmètica bàsica. Això potser pugui tenir interès per als professors de primària que han d’ensenyar a sumar, restar, multiplicar i dividir als nens; però no te cap interès per a persones adultes no ficades al ensenyament. Doncs el que fa diferent aquest llibre és que va ser publicat per primer cop el 1482: fa més de 500 anys! És tracta de la Suma de la art de arismètica de Francesc Santcliment. Només se’n coneix un exemplar dipositat a la Biblioteca de Catalunya i és un dels primers llibres impresos de matemàtiques. Aquest llibre es va publicar el mateix any en que es va publicar la primera edició impresa dels Elements d’Euclides. I només es coneix un altra aritmètica anterior publicada a Treviso i d’autor desconegut. Es tracta, per tant, d’un text força interessant. Una aritmètica per a comerciants que la necessitaven per a les seves transaccions comercials: les quatre regles, la regla de tres, les progressions, etc. Podeu trobar més informació sobre el llibre a la Biblioteca de Catalunya.
Aquest llibre, al estar escrit en català, ha estat poc estudiat. El primer que va parlar-ne va ser l’historiador de la matemàtica Louis Karpinski, en un article publicat a la prestigiosa revista Osiris l’any 1936. Però no se’n van fer altres estudis fins el 1998 quan el professor de la UPF Antoni Malet en va fer una edició actualitzada i comentada. I ara, la doctora Joana Escobedo, edita aquest facsímil, amb estudi i notes, per a donar-li la rellevància que fins avui no tenia.
Us deixo amb l’enginyosa taula de multiplicar (atenció amb el 5, és una mica rar) del senyor Santcliment, del qui no se’n sap gairebé res, a part de que va escriure aquest llibre i que cal suposar que era professor de matemàtiques.

L’acte de presentació tindrà lloc a la Biblioteca de Catalunya (Vestíbul de Llevant), carrer Hospital, 56 de Barcelona, el dimecres 21 de maig a les 19:30. La presentació del acte correrà a càrrec del Professor d’Història de la Matemàtica de la UB, Dr. Josep Pla i Carrera.






3 comments
Comments feed for this article
Maig 19, 2008 a 5:54 pm
Arqueòleg Glamurós
La presentació d’un llibre d’història d eles matemàtiques? Després diràs que els economistes no sou raros! ahajaj
Ara de debó, segur que té bona pinta! Jo ara mateix estic preparant una conferència per un congrès sobre història d ela mineria, així que imagina’t!
Maig 19, 2008 a 7:26 pm
m.
Vaig assistir un cop a una breu conferència de Pla i Carrera, i sempre és interessant escoltar sobre matemàtiques d’aquells qui en saben prou com per divulgar-les.
Bé, encantada que hagis gaudit passejant pel meu blog, potser has llegit l’article en què parlo de “La música de los números primos”, segurament ja el coneixeràs, però és una obra fantàstica d’història de la Matemàtica, i en qüestió del misteri dels nombres primers. Bé, jo faig la meva aportació…
Pel què fa a la cita de Russel, no et sabria dir d’on és. No recordo d’on la vaig treure, però no va ser de cap llibre seu… ja que no he tingut encara el plaer de llegir-ne cap. Potser d’algun tros d’alguna conferència o la trobaria en algun article exterior. Sento no ser de més ajuda,
però bé, encantada de veure un comentari, m’ha sorprès perquè fa pocs dies vaig anar a parar aquest blog, el teu, interessada per l’article de la nit del 10-11 de Maig a París. Esperem que el jovent siguem prou forts per impulsar una protesta, i estiguem a l’alçada de sotragar una mica la societat tant acomodada on vivim.
Salut,
m.
Maig 20, 2008 a 6:36 am
Ferran
Arqueòleg:
Jo sóc un economista una mica atípic. De fet, els meus companys de promoció no m’entenen gaire (o potser sóc jo que no m’entenc amb ells). Jo, ara, estic preparant una tesi doctoral sobre Història de les Matemàtiques.
m. :
Precisament el doctor Josep Pla i Carrera és el meu director de tesi. El llibre de los primos és una genialitat. El vaig llegir fa anys en anglés quan va sortir i ara, al aparéixer traduït (cosa rarísima), me’l he comprat i l’he tornat a llegir. És increïble com du Sautoy és capaç de posar al abast dels no massa iniciats, un tema tant complexe com l’Hipòtesi de Riemann, que és una aventura intelectual que aviat complirà els 150 anys i encara no està resolta.
Llàstima lo de Russell. M’havia agradat el text. Russell sempre acostuma a ser força vigorós en les seves afirmacions filosófiques.