Per fi he aconseguit acabar l’index onomàstic del llibre de Littell.
Aquí el teniu. (S’obrirà una finestra nova)
Algunes observacions sobre com l’he fet em semblen convenients:
-
L’edició que he fet servir és la primera edició en castellà de RBA Libros (Octubre 2007) ISBN: 978-987-609-070-4 (991 pàgines).
- Només he indexat els noms i/o cognoms quan surten textualment al llibre, tant si el personatge apareix com si només se’l cita en la conversa.
- Les referències unívoques a persones (per exemple: “el Führer” o “la meva germana”), per molt clares que siguin, no s’han inclòs a l’index. Per aquest motiu no apareix el pare del protagonista i narrador, del qui no se’ns diu el nom en cap moment.
- Tampoc s’han inclòs les aparicions de noms de caràcter purament topogràfic (per exemple: “avinguda Pushkin” o “Albert Platz”).
- És un fitxer en format PDF. Necessiteu el Acrobat Reader per a llegir-lo.
Sobre el contingut de l’index també cal saber algunes coses:
- Els personatges de ficció creats per Littell estan en negreta i cursiva.
- Els personatges mítics, mitològics i literaris, estan en cursiva.
- Els personatges històrics estan en lletra normal i tenen a sota una breu descripció (ofici, data de naixement i defunció, nacionalitat …)
- Els qui els hi manca aquesta descripció, no puc assegurar que siguin reals o ficticis.
- En el cas de nazis, he procurat esbrinar que s’havia fet d’ells després de la guerra.
- En el cas de militars, he posat si eren de la Wehrmacht o de les SS. Els primers eren militars professionals, mentre que els segons eren fanàtics polítics.
I ara, ja sabeu: agrairé qualsevol comentari, esmena, orientació, etc. que serveixi per a millorar el contingut d’aquest index. I espero que als amants d’aquesta novel.la us faci servei.





3 comments
Comments feed for this article
Maig 16, 2008 a 4:19 pm
Rafel
Ostres Ferran quina feinada!!!
M’anirà molt bé per la lectura. Penso imprimir-me’l.
Realment queden molts pocs erudits com tu que dediquin el temps lliure a una feina tan de xinos com aquesta i ho dic amb coneixement de causa perquè jo faig una feina semblant però em paguen per això (sóc catalogador)! Moltíssimes gràcies!
Maig 16, 2008 a 5:11 pm
caterina
Diuen que el llibre de Littell, Les benignes, és sensacional però molt dur. Això precisament és el que em preocupa. Que per molt bo que sigui no sé si ho podria suportar… :S
Maig 17, 2008 a 6:46 am
Ferran
Rafel:
Gràcies per lo de erudit, però no és res d’això. És simplement tenir la constància de dedicar les hores lliures a una cosa que penso que valia la pena de fer. És una feinada, però n’estic força content. I ara podré començar a parlar d’algunes claus del llibre de Littell.
Caterina:
S’han escrit moltes novel.les amb el tema del Holocaust. Evidentment, aquesta no és el El nen del pijama a ratlles, però no és més dura que d’altres ja escrites; penso en Levy, Semprún, Grossmann, etc. El que fa més dura aquesta que d’altres no son els fets, sino el punt de vista. A les altres sempre és la víctima qui escriu i és una mena de catarsi del sofriment. En aquesta és el victimari: no hi ha catarsi, no hi ha justificació, no hi ha justìcia: el paio ens ho explica des de la seva confortablement reconstruida vida burgesa. I ens diu que tots haguessim fet el mateix; i això es el que acollona.