Arqueòleg, Contra Natura, em va semblar un truñaco tot i que reconec que em va enganxar. Està ben escrit, però el Pombo és ranci ranci. De fet, si no fos per l’ambientació de la novel·la podries dir que es tracta d’un autor decimonònic. I a més té una homofòbia interioritzada el paio que pa que. I la destil·la a cada paràgraf. A mi em treia dels nervis a més té la mania de posar un supernarrador que ofega i asfixia els personatges. Que ho faci Thomas Mann amb la intenció de reflexionar sobre la civilització europea té un punt, però que ho faci Ávaro Pombo fent reflexions força beates sobre la sexualitat gai (a mi això de classificar i analiyzar la sexualitat gai apart de la resta de la sexualitat humana ja em sembla homòfob de per sí), em treia completament de polleguera!!!, però com que sóc massoca vaig arribar al final del llibre.

El llibreter -> Sí, jo també ho espero. No solament per a la defensa del teu gremi, si no que, també, perqué m’agrada tenir novetats encara que rellegeixi moltes vegades. Malgrat que la Rodoreda, a mí, no em sembla tant bona com per rellegir. Però ja saps, en això tot són opinions.

Salutacions cordials.