Buscant informació sobre les novetats editorials, per saber que podia haver d’interessant per a comprar aquest Sant Jordi, m’he trobat amb una nova traducció i edició dels Buddenbrook. De Thomas Mann son prou conegudes La Muntanya Màgica i La Mort a Venècia, peró la seva primera gran novel.la i, atenció!, l’obra per la que el van guardonar amb el premi Nobel, no és tant coneguda. Els Buddenbrook és una saga: l’historia de la decadència d’una família burgesa de finals del segle XIX. En ella hi han tots els ingredients del que seria després l’obra de Mann. A més, conté molts aspectes autobiogràfics, començant pel de la ciutat on transcórrer l’acció: Lübeck, la seva ciutat natal.
Però no os volia parlar de la novel.la, de la que només conec un tros (pels motius que ja os explicaré), sinó del llibre que ha publicat EDHASA. Com ja os he dit, és una nova traducció i edició crítica que te unes 150 pàgines més que l’edició anterior de la mateixa EDHASA de fa uns deu anys. Resulta absolutament sorprenent que el preu de venda d’aquesta nova edició sigui de 40,50 euros!!! Si tenim en compte que a) ja no hi ha drets d’autor (Mann va morir el 1955), b) que l’edició anterior es ven (encara en queden exemplars a les llibreries) per 11,00 euros i c) que el que li paguen les editorials als traductors és una misèria, no es pot entendre aquest augment de preu injustificable. La nova edició també és en tapa tova, es a dir, que no es tracta d’una edició de luxe ni res semblant. Perquè aquest augment de preu tant important, senyors d’EDHASA?
Si algú està interessat en comprar el llibre, ja pot córrer cap a una llibreria i comprar un exemplar de l’edició anterior: s’estalviarà 30 euros en la compra d’un bon llibre.
Jo vaig conèixer l’existència d’aquesta obra per una casualitat estranya. Fa més d’un any que estic buscant informació sobre un personatge anomenat Friedrich Daniel Behn. Aquest bon home va escriure una tesi (no se si doctoral) quan estudiava a la Universitat de Jena. La tesi és de matemàtiques, i no ve al cas fer-ne cinc cèntims aquí, només dir que forma part d’un estudi que estic fent actualment. El cas és que aquest senyor va néixer i morir a Lübeck, a on va ser director del Katharineum, una escola molt prestigiosa d’aquesta ciutat, a la que va assistir Thomas Mann en la seva infància. L’escola, pel que explica Mann a la seva obra, devia ser com tots el Gymnasiums que hi havia en aquella època per tota alemanya; escoles d’una recta formació al estil prussià, un nivell molt alt de coneixements i força elitistes. Els records de Mann sobre l’escola no son gaire bons.


El senyor Behn i la seva tomba a Lübeck
El cas és que, per molt que he buscat no he trobat gaire informació sobre el senyor Behn, un pedagog il·lustrat que va morir el 1804 i que està enterrat al cementiri de Sat Llorenç de Lübeck. Fins i tot em vaig dirigir al Katharineum (que encara existeix) demanant-los informació, però no m’han contestat. Així que, ja sabeu, si algú, per un casual, sabés alguna cosa sobre aquest senyor, no dubteu en posau-se en contacte amb mi.





12 comments
Comments feed for this article
Abril 20, 2008 a 10:33 am
josep p
D’aquest Behn ja me’n vas parlar. Encara no has trobat res?
Abril 20, 2008 a 4:48 pm
Ferran
Doncs encara no!! I ja començo a posar-me dels nervis. Hauré de fer algun viatjet a Lübeck (i aprofitaré per a passar per Goetingen, és clar!), hahahaha
Abril 20, 2008 a 7:33 pm
valentitorra
Òstres! Els Buddenbrook van ser tota una experiència! el meu primer Mann va ser “La muntanya màgica” quan tenia setze anys i van seguir “la Mort a Venècia”, “Mario (crec recordar) el màgic” i finalment dels “B”.
Des de llavors adoro Mann. Ja sé que no va fer cap “innovació”, com Joyce i Proust, de tipus formal, però que bé que es llegeix!
Dels “B” n’he trobar traces a moltes obres per exemple a la segona part de “La Dona Justa” de Marai amb la que m’estic barallant ara.
Abril 21, 2008 a 7:10 am
Ferran
Doncs La Muntanya màgica amb setze anys, ja té mèrit!
Jo, tots aquests clàssics més o menys contemporànis, els vaig haver de descobrir de grandet: ningú a l’escola te’n parlava.
Abril 22, 2008 a 12:22 pm
Theo
Vaig entrar amb Thomas Mann amb disset anys, amb Carlota a Weimar . El vaig acabar, però no em va fer el pes. Potser no era el moment del nostre encontre. Anys més tard, malgrat certa prevenció, vaig descobrir els seus contes i em van enamorar; després, La mort a Venècia , Fausto , Buddenbrock van caure els següents mesos. Però, sense cap dubte, el meu preferit és José y sus hermanos
Salutacions!
Abril 22, 2008 a 5:55 pm
Ferran
Jo només he llegit La muntanya màgica i La mort a Venècia. Hem va agradar més la segona que la primera. Dels Buddenbrock només he llegit alguns trosos que m’interesaven pels motius que ja explico al post. Però el tinc pendent de llegir sencer; penso que ha de ser interessant.
També tindré en compte les teves recomanacions, Theo, per a futures lectures.
Abril 23, 2008 a 2:49 pm
Theo
Hehehe, no m’atreviria a recomanar un llibre a ningú que no conec… i poques vegades a algú a qui conegui XD. T’he de dir que José y sus hermanos el vaig començar un cop i el vaig deixar a les deu pàgines; mesos més tard, el vaig agafar un altre cop i en un mes m’havia llegit els quatre volums… Quatre volums per explicar el que la Biblia despatxa en menys de quarante pàgines i, t’ho prometo, maleïda la paraula que hi sobra! Però només és la meva opinió, hehehe.
Salutacions!
PS: T’he codedicat (perdona el neologisme) un post!
Abril 23, 2008 a 3:39 pm
Ferran
Bé, per recomanar no passa res. A mi sé que m’agrada que em diguin opinions. En definitiva, després jo ja faré el que em vingui de gust.
A mi em va passar el mateis amb Cien años de soledad, amb la diferència que jo no el vaig tornar a començar fins molts anys més tard. I no entenia perquè el vaig deixar el primer cop! Quines coses …
Abril 23, 2008 a 4:04 pm
Theo
Amb García Márquez jo tenia un altre problema… li agradava a ma germana i les nostres incompatibilitats eren tantes que era evident que no em podia agradar a mi. Anys més tard, va caure a les meves mans El coronel no tiene quien le escriba i ara considero el colombià un dels meus autors favorits després de devorar gairebé totes les seves noveles i contes, hehehe.
Abril 23, 2008 a 4:50 pm
Ferran
Qué curiós: el primer llibre que vaig llegir (sencer) de García Márquez va ser precissament aquest. Això va ser el que em va animar a llegir Cien años de soledad; entre altres coses, clar. Com, per exemple, les pressions familiars (estic casat amb una filóloga d’hispàniques i sóc pare d’un altra idem).
Abril 24, 2008 a 1:36 pm
Theo
Filòlegues? Quina gran professió! La llingüística era una passió amateur meva…
Abril 24, 2008 a 1:50 pm
Ferran
Doncs a casa, com és fàcil d’imaginar, a vegades és més aviat una tortura. Sobre tot per a mí que sóc de ciències.