Ricahrd Widmark va morir el dilluns passat als 93 anys. No cal recordar els films en els que va participar, son prou coneguts. Permeteu-me un petit homenatge que està relacionat amb el tema central del meu bloc:
Potser no sigui de les més conegudes d’ell, però jo recordo perfectament l’impacte que em va produir el primer cop que la vaig veure. Spencer Tracy de jutge, Richard Widmark de fiscal i Maximillian Scheel de defensor estan buscant la justicia i la veritat sobre el comportament de Burt Lancaster (i de testimoni Judy Garland). En definitiva estan jutjant a Max Aue’s, a gent que es van limitar a cumplir amb les seves obligacions …
El film es titulava Judgement at Nüremberg, encara que em sembla que el van traduir per Vencedores y vencidos, i va ser dirigit per Stanley Kramer. Y no fa referència al procés central de Nüremberg (el que es va fer contra Goebbels, Göring, Bormann, etc.), si no al que es va anomenar “procés dels jutges”, on es va jutjar l’actuació d’una serie de jutges durant els anys del nazisme.
POST SCRIPTUM:
Avui (29 de març) m’he enterat que el dia següent de la mort de Richard Widmark, també va morir Abby Mann. Abby Mann va ser el gionista d’aquesta mateixa pel.licula, per la que va rebre un Oscar de l’Academia l’any 1961. Vagi també la meva despedida per ell.
4 comments
Comments feed for this article
Març 27, 2008 a 7:25 pm
Arqueòleg Glamurós
Eiii! Que avui t’he dedicat el meu blog, a veure que et sembla!!
Març 28, 2008 a 8:08 am
Ferran
Gràcies arqueòleg!
Jo vaig descobrir el personatge perque parlen d’ell a la novel.la d’en Jonathan Littell (pàgines 206 i 507). No en sabia res de res del paio.
La veritat és que m’estan donant temptacions de llegir-ne alguna cosa, però de moment, l’ùnic que he trobat d’ell a biblioteques de Barcelona, està en alemany. I només n’he trobat 2 tìtols seus.
El que sí he vist és que, després de la Guerra va continuar publicant, perque hi han obres seves dels anys 50.
Si faig alguna averiguació, ja t’ho diré.
Gràcies altre cop!
Abril 23, 2008 a 7:07 am
caterina
Un molt bo i gran actor. M’encanta el cinema clàssic però la majoria dels d’aquesta generació tan fantàstica d’actors ja no hi són. Qui queda? Kirk Douglas?
En quant a Les Benignes no sé si m’animaré mai a llegir-lo. M’han dit que és bastant desagradable amb descripcions dures i això em tira enrere…
El dibuix de Rusiñol del teu llibre sí que sembla que sigui d’ell. T’imagines? És realment fantàstic!
Abril 23, 2008 a 9:48 am
Ferran
Sí, Kirk Douglas deu ser el darrer, perquè els Paul Newman, Gene Hackamn i tal, ja son de la generació dels anys 30’s.
No és “desagradable” la paraula més exacte per a definir-ho. No sé com explicar-ho. Potser la paraula que més s’hi asembla sigui “cru”.
Sobre lo de Rusiñol, jo n’estic gairebé convençut, però al no tenir firma …